Ricard cor de lleó.

Passava tot el matí solucionant problemes matemàtics com si fossi el Sultà de Aladdín  amb les merdetes que el seu pobre li obliga a resoldre; parlant de monarques, diuen les males llengües que s’oculta una cambra on mort el mític rei Ricard cor de lleó enterrat sota del institut.  No era molt de creure llegendes, però avui, des d’ara no seguiré així de incrèdul. Ja que l’he vist amb els meus propis ulls per comprovar la seva existència.

Estaven tots camí cap a casa, però un petit ratolí ens va robar l’atenció. Ninguna cosa que no sigui especial no ens podria atraure tant, però aquell animalet era de color blau cel-marí. No fa falta ser un geni com el de l’Aladdín per saber el que vam fer després, perseguir.

Ens va guiar fins a fora d’un forat.

Wenjie Chen