Em llevo com cada
dia, però em sento diferent. No sóc el mateix, ho sé. Vaig a rentar-me, i quan
em miro al mirall no em reflecto. Estic boig? No ho crec, des del primer moment
ho he notat, alguna cosa passa. Encara que no em reflecto em preparo per anar a
l’escola.
Baixo per esmozar,
la mare em mira estrany, sento que em mira el coll. Hi han dos forats. Sóc un
vampir? Quina bestiesa els vampirs no existeixen. Ja és l’hora d’anar a l’escola
i com la meva casa té escales les salto, però no toco el terra, estic volant,
definitivament sóc un vampir no aniré a classe.
La mare em
desperta tot era un somni!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada