Darrere de la porta

Desperto d’un salt, inquiet, suant, amb unes ganes indescriptibles de despertar de no se que, si dic la veritat. Segons després de incorporar-me a la realitat, veig que la porta s’obre molt lentament, primer vaig pensar que era el vent, però vaig veure perfectament com el pom de la porta es movia, de cop i volta una sanció d’incomoditat va a travessar tot el meu ser.

Després d’aquest primer succés em disposo a veure si, en el pitjor dels casos, hi havia alguna persona, ja que jo vivia sol. Vaig fer un primer cop d’ull, i tot era normal fins que uns sorolls que venien del pis de sota en van fer preocupar mes. Quan vaig arribar a sota, tot estava tirat i en mig i havia una figura totalment negra, immòbil.

De cop i volta desperto, “tot era un somni”, vaig pensar, però la porta es va obrir.