dilluns, 15 d’octubre del 2018

Una porta infinita.

                                              Una porta infinita.

Va despertar-se en mig d'un bosc pel soroll d'un crit, no sabia com havia acabat allí, va aixecar la mirada i va trobar-se una porta i de cop, una sensació de dèjá vu. Va decidir obrir-la sense l'esperança de trobar-se res més que el bosc darrera, però no va ser així.


En el moment en que va obrir-la va ser absorbit però abans d’això va sentir com algú queia al terra, no va tenir temps de girar-se, només de cridar. L'interior de la porta era tal i com ell s’imaginava un forat de cuc i de sobte va aterrar inconscient.



El soroll d’un crit li va despertar, no se’n recordava de res, va aixecar la mirada i va trobar-se una porta i de cop, una sensació de déjà vu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada