dilluns, 22 d’octubre del 2018

Postcapitalisme.

Postcapitalisme.

Es trobaven en un erm sec provocat per la desertització. Eren dos persones:
un era home i l’altre, dona.

L’home era d’estatura mitjana, cabell arrissats i tan negre com la seva situació; portava una barba sense afaitar des de fa molt de temps, la mateixa que fa l’última vegada que havia pogut menjar un àpat adequat. Amb roba estripada per l’efecte metrològic. Es podia veure que buscava desesperadament per els escombraries amb l’esperança de sobreviure i despertar-se viu en un demà. En la part de personalitat, era neguitós de totes les coses que li passaven i es posava eufòric per trobar pa sense obrir.


Al costat seu es trobava una dona, segurament filla d’algun magnat d’una empresa important. Portava uns cabells pèl-roig , al contrari que l’home, es permetia posar-se roba cara d’última moda i menjava carn de dinosaure cronat. Era per naturalesa tranquil·la, no l’importava res del que passava.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada