La butaca.
Eren les sis, assegut en una butaca, mirant algun
programa de tertúlia.
Un soroll fort a la porta, uns cops furiosos que em apregonaven
profundament la meva paciència. No volia descloure del còmode seient. Finalment,
vaig obrir la porta. Darrera de la porta estava un senyor amb un predominant
mostatxo i portava roba estranya.
-Que collons et passa?
-No funciona el timbre, soc el electricista i l’aniré a
arreglar-lo; abans m’havies trucat.
No m’havia donat compte, estava al futur les meravelles
de la ciència; vaig sortir al carrer i no podia creure el que veia: cotxes
voladors.
A la caiguda de la nit, abatut per el cansament, vaig
tornar a casa, em vaig asseure de nou a la butaca. Mil gràcies al creador de la
butaca, ell sap el que patim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada