Viure amb optimisme

Aquesta obra prové del llibre l’irrigador del port i les gavines, l’autor és Joan Salvat-Papasseit i pertany al corrent literari avantguardista de l’època de l'avantguardisme. Els destinataris són els lectors, la motivació real són les ganes que té de viure una vida quotidiana ja que te una malaltia i no creu que sobrevisqui al dia següent, i aquesta obra s'ha donat a conèixer amb la publicació del llibre l'irrigador del port i les gavines. El títol i el tipus de lletra són normals però hi ha una divisió de estrofes on apareixen espais en blanc propis del futurisme, i no es manté constant el nombre de síl·labes en els versos.

El tema d'aquesta obra és la mort, la nostàlgia i els records. L'argument és la malaltia de l'autor on ens mostra l'optimisme que te amb aquesta situació, i també descriu un dia quotidià de Barcelona de l'any xx.

En la estructura externa d'aquest poema podem veure que el poema és llarg i esta dividit en estrofes on hi ha espais en blanc propis del futurisme i no es manté un nombre constant de síl·labes en els versos. En l'estructura interna veiem que té un ordre lògic que és durador i és molt simple i eficaç. El personatge esta caracteritzat de manera indirecta, és un personatge principal i pla. El temps té un ordre lineal i llarg. L'espai és l’habitació en el llit i en el punt de vista veiem que el narrador és de tipus protagonista i parla en primera persona.

El gènere és la poesia i el subgènere és una oda. És una descripció subjectiva  amb un discurs que és un monòleg en estil directe. Té un registre formal, hi predominen els noms i els adjectius  per sobre dels verbs, i les oracions són simples amb un vocabulari comú. En la mètrica veiem que els versos són lliures i no tenen cap ritme, aplica tècniques cubistes i futuristes, i predominen els versos hexasíl·labs. I utilitza recursos literaris com metàfora, polisíndeton, paral·lelisme, anàfora, epítet, al·literació i paradoxa.

En conclusió és una obra avantguardista de Joan Salvat-Papasseit, que parla de la vida, la mort i les ganes que té de viure l'autor una vida quotidiana encara que pateix d'una malaltia.