El sonet Tot l'enyor de demà va ser escrit per Joan Salvat-Papasseit, un escriptor barceloní nascut al segle XIX que va tindre una vida curta degut a la seva malaltia. Es va publicar l'any 1921 i segueix un model avantguardista de l'època, i el podem classificar com una oda de subgènere.
El tema principal d'aquest poema líric (i també la motivació de l'autor) és l'acceptació de la seva malaltia, però amb una actitud optimista que pensa en el que podria passar demà si sobrevisqués (expressa un sentiment d'enyor i d'admiració per la vida quotidiana).
Pel que fa als personatges es destaca el jo poètic, es dóna una caracterització directa del protagonista com un personatge rodó, i no comenta molt a fons els altres personatges secundaris que esmenta.
El text presenta absència de rima, no té un esquema mètric fix, però tot i així, tendeix a l'hexasíl·lab i l'octosíl·lab, i el conjunt crea un total de 66 versos repartits en 13 estrofes. El tipus de lletra és normal, sense subratllats, la narració és subjectiva, on s'utilitzen oracions simples i comunes; i on les figures retòriques que més es fan servir són la metàfora, el polisíndeton, el paral·lelisme, l'epítet, etc.
En conclusió, el poema de Joan Salvat-Papasseit d'estètica avantguardista, ens presenta una visió de la vida i de la mort mitjançant petits detalls de la vida quotidiana, de la qual ell està privat a causa de la seva malaltia, i nosaltres no valorem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada