Comentari text "Tot l'enyor de demà"

Comentari text: "Tot l'enyor de demà"

Tot l’enyor de demà és un  poema que forma part de l’obra de “l’irradiador del port i les gaviotes”  al 1921, l’autor és  Joan Salvat-Papasseit  famós al corrent literari del avantguardisme de tipus futurista amb el post-Romanticisme vitalista. El receptor o destinatari d’aquest poema són els lectors, l’enyor i la nostàlgia són unes de les motivacions que van inspirar a l’autor a escriure aquest text ja que ell estava malalt i trobava a faltar tot allò típic de la vida quotidiana. El títol del poema és “Tot l’enyor de demà”  el tipus de lletra adequat a l’època, com ja sabem l’avantguardisme és el corrent literari d’aquest poema i es busca trencar amb el passat i fer coses diferents i això es veu reflectit al la divisió dels paràgrafs.

El tema del que parla l’autor és de la seva mort imminent, ja que esta malalt i recorda tot el que a viscut i les petites coses que fan millor els dies, accions quotidianes que semblen no tenir importància a la ostra vida però que d’alguna manera són importants. L’autor parla de les places, les persones...

La estructura externa del text es seguida, els versos no tenen un ordre, a més veiem que estan dividits amb espais típics de l’estil avantguardista, la caracterització del personatge es directa, l’autor es el personatge principal, parla en primera persona, es troba al llit, malalt i tot el que descriu es el que ell imagina, és fruit de la seva ment. El poema segueix un ordre lineal en el temps però parla en dies diferents, l’espai on es troba és a la seva habitació, al llit.

Aquesta obra és un poema que correspon a el corrent artístic del avantguardisme futurista, és un text descriptiu objectiu amb un monòleg interior amb un registre formal. Al poema les oracions són curtes i predominen els noms i els adjectius, trobem recursos literaris com la metàfora, anàfora, paradoxa, enumeració...

Per finalitzar, “Tot l’enyor de demà” és un poema avantguardista futurista escrit per Joan Salvat-Papasseit on descriu la vida rutinària a la zona on ell vivia de Barcelona, accions rutinàries que pesen de llarg fins que un dia ens falten i les trobem a faltar.