LA
VIDA I LA MORT
Tot l’enyor de demà és un poema
de Joan Salvat-Papasseit. Que es va publicar en el llibre anomenat l’irradiador del port i les gavines el
1921.
Joan
Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona el 1894. Durant la seva curta vida va
ser un escriptor molt energètic, enèrgic com ho demostra en la majoria de les
seves obres. Això contrasta amb el seu estil de vida, obligat a fer repòs a
causa de la tuberculosi que el va acabar matant el 1924, amb només 30 anys.
L’autor dirigeix el
poema als lectors. Ens mostra les seves ganes de viure una vida
quotidiana, ja que la seva malaltia no li permet. En el poema es veu com
l’autor accepta i es resigna a la seva mort. A més, fa una descripció de la
vida de la Barcelona del segle XX.
El gènere és líric
i el subgènere és una oda perquè l’autor expressa una emoció.
El corrent literari
utilitzat per Joan Salvat-Papasseit és l'Avantguardisme, un moviment estètic i
literari sorgit entre el final del segle XIX i començament del segle XX. Van
apareixent canvis en l'economia, en les relacions socials i en els costums de
l’època, a causa de les guerres mundials i dels moviments socialistes i
antiimperialistes. Per això va canviar la societat.
Els canvis es van
produir de manera ràpida, en la literatura i l'art van introduir elements
innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També creix la
necessitat i les ganes dels autors avantguardistes, de crear recursos que
trenquin, canviïn o distorsionin la manera més acceptada i comú de
representació o expressió.
En aquest poema
Papasseit ha escrit els versos de manera lliure i sense cap tipus de rima. Per
tant, fa servir l’avantguardisme en l’apartat de la estructura, ja que, trenca
la manera més comú d’expressió i representació del poema.
Tot i així, s’hi
poden distingir dues parts. La primera descriu un dia quotidià a la Barceloneta
i els sentiments que sent recordant-ho i les ganes que té per viure-ho demà si
s’aixeca, estrofes de la 1 a la 19. La segona, explica que passarà o que li
espera si demà no s’aixeca, la mort. Estrofes 20-final.
Llegint el poema,
tinc un sentiment d’empatia envers la seva desafortunada situació. Crec que
nosaltres no valorem, prou bé, tot allò que tenim o vivim, en canvi, Joan
Salvat-Papasseit a causa de les seves limitacions, se n’adona del valor de
viure un dia normal i el valor de les coses més senzilles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada