COMENTARI DE TEXT

Aquest poema líric prové del llibre de poemes “ l´irradiadior del port i les gavines “ del 1921 escrit per Joan Salvat-Papasseit, un poeta català  pertanyent al corrent literari del avantguardisme que va patir molts problemes de salut amb una vida i  finalment va morir de tuberculosi als trenta anys .El destinatari és el lector, la motivació literària del poema es expressar tot el que sent l´autor per la seva condició pèssima de salut i la mort que s´apropa, aquest poema s´ha donat a conèixer a través de la publicació del seu llibre de poemes “ l´irradiadior del port i les gavines “. “Tot l´enyor de demà”, té una topografia normal, oracions simples amb una estructura irregular de 66 versos, sense subratllats i amb un vocabulari comú

El tema del text és el patiment de la seva malaltia, com l´autor contempla la vida a través de la seva rutina monòtona i l´optimisme de imaginar-se una vida millor , ell es troba al llit però amb molta positivitat descriu com seria la seva vida si demà pogués aixecar, amb un llenguatge molt expressiu explica la vida quotidiana de la gent del seu barri i a més en l´últim vers es pot veure com fa referència a una mort propera

En l’estructura externa destaquen els paràgrafs llargs , sense rima i versos hexasíl·labs  i octosíl·labs. En l´estructura interna expressa la seva nostàlgia per tenir una vida normal , sense les conseqüències de la seva malaltia i descriu les activitats socials del seu barri . Es caracteritza el personatge de l´autor com a  principal i el personatge es rodó . El Temps d´aquest poema manté un ordre lineal l´espai es Barcelona al segle XX i és narrat en primera persona del singular

Aquest poema pertany al gènere de poesia lírica  i subgènere avantguardista, és una narració subjectiva amb un llenguatge expressiu i senzill amb un registre literari propi de l´època les figures retòriques més significatives del poema són: polisíndeton, personificació una paradoxa o antítesi, ja que parla d’estar content mentre està malalt i així ens deixa clar el seu optimisme davant la mort ; també trobem una altra antítesi i paral·lelisme entre els versos 8 i 9 quan menciona a la lluna i el sol

En conclusió aquest poema escrit per Joan Salvat-Papasseit, ens deixa una sensació d´optimisme davant la mort i la nostàlgia per no poder haver viscut com ell voldria ,és un exemple del subgènere avantguardista i té moltes figures retòriques