El text de ‘ Tot l’enyor de demà ’ està escrit per Joan Salvat-Papasseit. El text prové de la obra de l’Irradiador del port i les gavines, feta al 1921, pertany al corrent literari i l’època avantguardista. El receptor real o destinatari del text es la gent que el llegeix, els lectors. Com bé diu el títol, tit es basa en l’enyor i crec que aquest sentiment tant present en l’autor va ser la seva motivació per escriure’l. I el mitja pel qual s’ha donat a conèixer és a través de la publicació del llibre del qual prové. És un títol fer amb una topografía normal adequada a l’època, el text estructurat i dividit de forma diferent a la comuna a aquella època amb paràgrafs amb trencaments referents al passat per donar una imatge diferent.
El tema del text és la mort en relació a l’enyorança i nostàlgia, l’autor ho argumenta de forma reflexiva sobre la malaltia sent conscient d’una mort proper en un dia quotidià.
La estructura externa podem observar que és un poema llarg amb molts paràgrafs i amb uns espais en blanc i trencaments molt característics per l’època que representen la diferencia basada en el passat. I l’estructura interna és simple i eficaç que presenta unes imatges juxtaposades vitals i lluminoses. La caracterització del personatge és directa, és el autor i parla en primera persona del singular, explica que esta malalt, que en poc temps és morirà, en un dia quotidià, a la seva habitació i en un ordre lineal.
És un poema de subgènere avantguardista en forma discursiva de monòleg en estil directe amb oracions simples i comunes. La mètrica és desigual amb predominants versos hexasíl·labs. Hi apareixen figures literàries com la sinestèsia, antítesi, antonomàsia, anàfora, polisíndeton i personificació.
Crec que el poema presenta la mort propera en una vida quotidiana que ell no gaudeix per la malaltia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada