COMENTARI DE TEXT

Aquest poema líric prové del llibre de poemes “ l´irradiadior del port i les gavines “ del 1921 escrit per Joan Salvat-Papasseit, un poeta català  pertanyent al corrent literari del avantguardisme que va patir molts problemes de salut amb una vida i  finalment va morir de tuberculosi als trenta anys .El destinatari és el lector, la motivació literària del poema es expressar tot el que sent l´autor per la seva condició pèssima de salut i la mort que s´apropa, aquest poema s´ha donat a conèixer a través de la publicació del seu llibre de poemes “ l´irradiadior del port i les gavines “. “Tot l´enyor de demà”, té una topografia normal, oracions simples amb una estructura irregular de 66 versos, sense subratllats i amb un vocabulari comú

El tema del text és el patiment de la seva malaltia, com l´autor contempla la vida a través de la seva rutina monòtona i l´optimisme de imaginar-se una vida millor , ell es troba al llit però amb molta positivitat descriu com seria la seva vida si demà pogués aixecar, amb un llenguatge molt expressiu explica la vida quotidiana de la gent del seu barri i a més en l´últim vers es pot veure com fa referència a una mort propera

En l’estructura externa destaquen els paràgrafs llargs , sense rima i versos hexasíl·labs  i octosíl·labs. En l´estructura interna expressa la seva nostàlgia per tenir una vida normal , sense les conseqüències de la seva malaltia i descriu les activitats socials del seu barri . Es caracteritza el personatge de l´autor com a  principal i el personatge es rodó . El Temps d´aquest poema manté un ordre lineal l´espai es Barcelona al segle XX i és narrat en primera persona del singular

Aquest poema pertany al gènere de poesia lírica  i subgènere avantguardista, és una narració subjectiva amb un llenguatge expressiu i senzill amb un registre literari propi de l´època les figures retòriques més significatives del poema són: polisíndeton, personificació una paradoxa o antítesi, ja que parla d’estar content mentre està malalt i així ens deixa clar el seu optimisme davant la mort ; també trobem una altra antítesi i paral·lelisme entre els versos 8 i 9 quan menciona a la lluna i el sol

En conclusió aquest poema escrit per Joan Salvat-Papasseit, ens deixa una sensació d´optimisme davant la mort i la nostàlgia per no poder haver viscut com ell voldria ,és un exemple del subgènere avantguardista i té moltes figures retòriques

COMENTARI DE TEXT

L'obra de "Tot l'enyor de demà" és un poema que procedeix del llibre de poemes "L'irradiador del port i les gavines" publicat al 1921 per Joan Salvat Papasseit, un poeta català que va viure del 1894 al 1924. El corrent literari utilitzat és l' avantguardisme. És un poema líric de subgenère oda, expressant emocions, marcat pel realisme intimista.
El destinatari del text és el propi lector i la motivació de l'autor és fer conèixer la seva situació de salut en què veu la mort molt propera. L'escrit s'ha donat a conèixer per escrit mitjançant el seu recull en el llibre de poemes.
El títol del poema és "Tot l'enyor de demà" i el seu tipus de lletra és normal, no té subratllats.
No es pot fer recompte sil·làbic, es tracta de versos trencats però consta de 66 versos amb una estructura irregular i 13 estrofes.
El tema del text és la pròpia malaltia del autor, amb la seva acceptació i el seu optimisme de viure. Ens descriu amb admiració la seva vida quotidiana amb gran sentimentalisme i sensibilitat.
Aquest poema consta de versos trencats, no es manté el nombre de síl·labes, tot i així tendeix a l'hexasíl·lab i l'octosíl·lab, versos de 10 i 12 síl·labes explícits. No presenta rima.
En la seva estructura interna ens expressa les seves ganes de viure tot i la seva malaltia, té una fixació detallada i ens parla sobre coses quotidianes.Creu que la vida és eterna i expressa juventud.
Pel que fa als personatges, es dona una caracterització directa del protagonista com a personatge rodó. Destaca el jo poètic.
El temps del text és lineal, situat a principi del segle XX i l'espai Barcelona. Està escrit en 1ª persona.
El poema està escrit en un registre estàndard amb un llenguatge sincer i directe, amb vocabulari simple.
El gènere d'aquest text és líric i el subgènere és una oda. És una narració subjectiva. El seu registe lingüístic és literari.
Té una estructura anàrquica. Apareixen espais en blanc propis del futurisme. Els recursos literaris utilitzats són la metàfora, la polisíndeton, el paral·lelisme i l'al·literació.
En conclusió ens trobem davant d'un poema de Joan Salvat Papasseit avantguardista, que ens presenta la vida i la mort amb records quotidians vistos desde la malaltia.

Viure amb optimisme

Aquesta obra prové del llibre l’irrigador del port i les gavines, l’autor és Joan Salvat-Papasseit i pertany al corrent literari avantguardista de l’època de l'avantguardisme. Els destinataris són els lectors, la motivació real són les ganes que té de viure una vida quotidiana ja que te una malaltia i no creu que sobrevisqui al dia següent, i aquesta obra s'ha donat a conèixer amb la publicació del llibre l'irrigador del port i les gavines. El títol i el tipus de lletra són normals però hi ha una divisió de estrofes on apareixen espais en blanc propis del futurisme, i no es manté constant el nombre de síl·labes en els versos.

El tema d'aquesta obra és la mort, la nostàlgia i els records. L'argument és la malaltia de l'autor on ens mostra l'optimisme que te amb aquesta situació, i també descriu un dia quotidià de Barcelona de l'any xx.

En la estructura externa d'aquest poema podem veure que el poema és llarg i esta dividit en estrofes on hi ha espais en blanc propis del futurisme i no es manté un nombre constant de síl·labes en els versos. En l'estructura interna veiem que té un ordre lògic que és durador i és molt simple i eficaç. El personatge esta caracteritzat de manera indirecta, és un personatge principal i pla. El temps té un ordre lineal i llarg. L'espai és l’habitació en el llit i en el punt de vista veiem que el narrador és de tipus protagonista i parla en primera persona.

El gènere és la poesia i el subgènere és una oda. És una descripció subjectiva  amb un discurs que és un monòleg en estil directe. Té un registre formal, hi predominen els noms i els adjectius  per sobre dels verbs, i les oracions són simples amb un vocabulari comú. En la mètrica veiem que els versos són lliures i no tenen cap ritme, aplica tècniques cubistes i futuristes, i predominen els versos hexasíl·labs. I utilitza recursos literaris com metàfora, polisíndeton, paral·lelisme, anàfora, epítet, al·literació i paradoxa.

En conclusió és una obra avantguardista de Joan Salvat-Papasseit, que parla de la vida, la mort i les ganes que té de viure l'autor una vida quotidiana encara que pateix d'una malaltia.

L’obra de ‘Tot l’enyor de demà’

El text de ‘ Tot l’enyor de demà ’ està escrit per Joan Salvat-Papasseit. El text prové de la obra de l’Irradiador del port i les gavines, feta al 1921, pertany al corrent literari i l’època avantguardista. El receptor real o destinatari del text es la gent que el llegeix, els lectors. Com bé diu el títol, tit es basa en l’enyor i crec que aquest sentiment tant present en l’autor va ser la seva motivació per escriure’l. I el mitja pel qual s’ha donat a conèixer és a través de la publicació del llibre del qual prové. És un títol fer amb una topografía normal adequada a l’època, el text estructurat i dividit de forma diferent a la comuna a aquella època amb paràgrafs amb trencaments referents al passat per donar una imatge diferent.

El tema del text és la mort en relació a l’enyorança i nostàlgia, l’autor ho argumenta de forma reflexiva sobre la malaltia sent conscient d’una mort proper en un dia quotidià.

La estructura externa podem observar que és un poema llarg amb molts paràgrafs  i amb uns espais en blanc i trencaments molt característics per l’època que representen la diferencia basada en el passat. I l’estructura interna és simple i eficaç que presenta unes imatges juxtaposades vitals i lluminoses. La caracterització del personatge és directa, és el autor i parla en primera persona del singular, explica que esta malalt, que en poc temps és morirà, en un dia quotidià, a la seva habitació i en un ordre lineal.

És un poema de subgènere avantguardista en forma discursiva de monòleg en estil directe amb oracions simples i comunes. La mètrica és desigual amb predominants versos hexasíl·labs. Hi apareixen figures literàries com la sinestèsia, antítesi, antonomàsia, anàfora, polisíndeton i personificació.

Crec que el poema presenta la mort propera en una vida quotidiana que ell no gaudeix per la malaltia. 

"TOT L'ENYOR DE DEMÀ" COMENTARI DE TEXT

LA VIDA I LA MORT

Tot l’enyor de demà és un poema de Joan Salvat-Papasseit. Que es va publicar en el llibre anomenat l’irradiador del port i les gavines el 1921.

Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona el 1894. Durant la seva curta vida va ser un escriptor molt energètic, enèrgic com ho demostra en la majoria de les seves obres. Això contrasta amb el seu estil de vida, obligat a fer repòs a causa de la tuberculosi que el va acabar matant el 1924, amb només 30 anys.

L’autor dirigeix el poema als lectors. Ens mostra les seves ganes de viure una vida quotidiana, ja que la seva malaltia no li permet. En el poema es veu com l’autor accepta i es resigna a la seva mort. A més, fa una descripció de la vida de la Barcelona del segle XX.

El gènere és líric i el subgènere és una oda perquè l’autor expressa una emoció.

El corrent literari utilitzat per Joan Salvat-Papasseit és l'Avantguardisme, un moviment estètic i literari sorgit entre el final del segle XIX i començament del segle XX. Van apareixent canvis en l'economia, en les relacions socials i en els costums de l’època, a causa de les guerres mundials i dels moviments socialistes i antiimperialistes. Per això va canviar la societat.

Els canvis es van produir de manera ràpida, en la literatura i l'art van introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També creix la necessitat i les ganes dels autors avantguardistes, de crear recursos que trenquin, canviïn o distorsionin la manera més acceptada i comú de representació o expressió.

En aquest poema Papasseit ha escrit els versos de manera lliure i sense cap tipus de rima. Per tant, fa servir l’avantguardisme en l’apartat de la estructura, ja que, trenca la manera més comú d’expressió i representació del poema.

Tot i així, s’hi poden distingir dues parts. La primera descriu un dia quotidià a la Barceloneta i els sentiments que sent recordant-ho i les ganes que té per viure-ho demà si s’aixeca, estrofes de la 1 a la 19. La segona, explica que passarà o que li espera si demà no s’aixeca, la mort. Estrofes 20-final.

Llegint el poema, tinc un sentiment d’empatia envers la seva desafortunada situació. Crec que nosaltres no valorem, prou bé, tot allò que tenim o vivim, en canvi, Joan Salvat-Papasseit a causa de les seves limitacions, se n’adona del valor de viure un dia normal i el valor de les coses més senzilles.

Comentari text "Tot l'enyor de demà"

Comentari text: "Tot l'enyor de demà"

Tot l’enyor de demà és un  poema que forma part de l’obra de “l’irradiador del port i les gaviotes”  al 1921, l’autor és  Joan Salvat-Papasseit  famós al corrent literari del avantguardisme de tipus futurista amb el post-Romanticisme vitalista. El receptor o destinatari d’aquest poema són els lectors, l’enyor i la nostàlgia són unes de les motivacions que van inspirar a l’autor a escriure aquest text ja que ell estava malalt i trobava a faltar tot allò típic de la vida quotidiana. El títol del poema és “Tot l’enyor de demà”  el tipus de lletra adequat a l’època, com ja sabem l’avantguardisme és el corrent literari d’aquest poema i es busca trencar amb el passat i fer coses diferents i això es veu reflectit al la divisió dels paràgrafs.

El tema del que parla l’autor és de la seva mort imminent, ja que esta malalt i recorda tot el que a viscut i les petites coses que fan millor els dies, accions quotidianes que semblen no tenir importància a la ostra vida però que d’alguna manera són importants. L’autor parla de les places, les persones...

La estructura externa del text es seguida, els versos no tenen un ordre, a més veiem que estan dividits amb espais típics de l’estil avantguardista, la caracterització del personatge es directa, l’autor es el personatge principal, parla en primera persona, es troba al llit, malalt i tot el que descriu es el que ell imagina, és fruit de la seva ment. El poema segueix un ordre lineal en el temps però parla en dies diferents, l’espai on es troba és a la seva habitació, al llit.

Aquesta obra és un poema que correspon a el corrent artístic del avantguardisme futurista, és un text descriptiu objectiu amb un monòleg interior amb un registre formal. Al poema les oracions són curtes i predominen els noms i els adjectius, trobem recursos literaris com la metàfora, anàfora, paradoxa, enumeració...

Per finalitzar, “Tot l’enyor de demà” és un poema avantguardista futurista escrit per Joan Salvat-Papasseit on descriu la vida rutinària a la zona on ell vivia de Barcelona, accions rutinàries que pesen de llarg fins que un dia ens falten i les trobem a faltar.

un poema d'poptimisme comentari de text

El poema ''tot l'enyor de demà'' va ser escrita per Joan Salvat-Papasseit qui va néixer el 16 Maig de 1894 i va morir el 7 d'agost de 1924 a Barcelona, el poema procedeix del llibre de poemes l'irradiador del port i les gavines, el corrent literari al qual pertany és l'Avantguardisme. El poema és una oda, té absència de rima, no presenta un esquema mètric fix, es caracteritza pel realisme intimista. El destinatari del text és el lector, la motivació de l'autor és la seva malaltia i les ganes que té de viure com abans.
El tema del poema és la aceptació de la mort i de tot alto que no podrà viure i també esperança de aixecarse algun dia, l'autor explica les coses quotidianes del seu poble, les places, les persones, te el desig  de algu dia sanar i tornar a contemplar totes aquestes coses.
En els primers 5 versos l'autor fa l'introducció del poema, expressa la situació en què es troba, després ens fa una descripció del paisatge exterior, de la vida als carrers i les sensacions que li produeixen i al final recalca que totes les coses que ha esmentat fins ara l'esperaran si no es mor abans.
És un poema narratiu amb una descripció objectiva. En aquest poema podem trobar els recursos literaris següents: polisíndeton, antítesi, paral·lelisme i paradoxa.
Joan Salvat-Papasseit va escriure aquest poema per expressar les coses belles i quotidianes que enyorava de la seva vida i el seu poble, mostren optimisme dient que si algú dia millor arribarà a veure-les o si no simplement morirà, el llenguatge és senzill, el tema és interessant i fàcil de comprendre, ja que és una situació per la qual tots anem passar que és la mort.

Comentari del poema

-Heus: Expressió amb que hom assenyala a l'atenció d'algú.

-Baume: Bàlsam.

-Fressa: Fer un soroll.

• Canvi del títol del poema: (Els petits detalls de la vida)

He posat aquest títol perquè el poema parla molt detalladament de coses simples i quotidianes, que pensem que no tenen importància. Però la veritat és que aquestes són imprescindibles per ser feliç, ja que sinó les poguéssim fer les trobaríem molt a faltar.

Comentari Literari del poema: Tot l'enyor del demà

El poema va ser escrit per Joan Salvat-Papasseit i va ser publicat l'any 1921 en un llibre anomenat: Dins de l'irradiador del port i les gavines.

L'Autor va néixer a Barcelona l'any 1894 i va morir l'any 1924 d'una malaltia molt greu anomenada tuberculosi .

Aquest va ser conegut com a poeta tot i que també va escriure articles i proses de caire polític i social.

El poema tot l'enyor del demà presenta una estètica avantguardista que ens dona una visió de la vida i de la mort , mitjançant records que tracten petits detalls de la vida quotidiana de l'autor abans de la seva greu malaltia.

Amb tot això es podria arribar a dir que el poema és molt emotiu i reflexiu, ja que gràcies a ell pots donar-li importància als petits detalls de la vida.

El destinatari és el lector que mira el poema, en aquest s'utilitzen paraules simples i comuns.

L'enyor del malalt

1. Contextualització del text
1.1 El poema “Tot l'enyor de demà” pertany a l'obra “L'irradiador del port i les gavines", obra de Joan Salvat Papasseit, un autor avantguardista que va pertànyer a l'època del futurisme. Dit poema es també d'estil avantguardista.
1.2 El poema està destinat a Marià Manent i descriu un dia normal però mostrant com ell (l'autor) no pot anar-se d'allà, no es pot moure del llit.
1.3 En aquest poema hi predominen els cal.ligrames i la llibertat tipogràfica. Hi ha un munt d’espais en blanc propis del futurisme i versos trencats. El to utilitzat és directe. No presenta un esquema mètric fix. Els versos no consten d'un nombre constant de síl.labes però tot i així tendeix a l'hexasíl.lab i l'octosíl.lab. Hi ha absència de rima.

2. Contingut del text
2.1 El tema principal del text és la mort però vista des d'una manera positiva mitjançant elements de la vida quotidiana de la qual ell està privat a causa d'una malaltia. Prescindeix del dramatisme.
2.2 L'autor presenta ganes de viure tot i que està conscienciat de la seva mort. L'autor descriu tot el que veu per la finestra un dia quotidià. Mostra un sentiment d'anyorança degut a que ell ja només pot veure des de la finestra però no pot fer res més. Contrasta la llum i alegria que ve de fora amb la solitud i quietud de la seva habitació.

3. Estructura del text.
3.1 L'estructura externa del text consta de versos sense ordre mètric i l'estructura interna consta cal.ligrames i llibertat tipogràfica amb absència de rima i sense nombre constant de síl.labes i amb molts espais en blanc característics del futurisme.
3.2 L'autor utilitza un to directe en què el personatge principal es troba al llit, immòbil, observant per la finestra la vida diària quotidiana. El personatge veu la mort de manera positiva. Reflexiona sobre la malaltia sent conscient de la seva mort propera.
3.3 El poema segueix un ordre lineal en el temps però quan parla, ho fa canviant de dies (per exemple, diu que ara està al llit però també diu que demà s'aixecarà -això, no obstant, passa durant el mateix instant de temps)
3.4 L'espai on es troba l'autor és la seva habitació tot i que també ens propicia un viatge per la vida quotidiana a la Barceloneta quan mira per la finestra.
3.5 El poema està escrit en primera persona sent ell el propi narrador.

4. Forma del text
4.1 Aquesta obra pertany al gènere de la poesia i a més aquesta és d'estil futurista-avantguardista.
4.2 L'obra és un text descriptiu objectiu amb discurs de monòleg interior.
4.3 El tipus de lèxic emprat és entenible i de registre formal.
4.4 A l'obra hi predominen els noms i adjectius sobre els verbs. Les oracions són curtes i amb grans espais en blanc.
4.5 No presenta un ordre mètric fix.
4.6 Hi podem trobar els següents recursos literaris: metàfora, polisíndeton, anàfora, al.literació, paradoxa, enumeració, entre d'altres.

5. Conclusió
5.1 “Tot l'enyor de demà" és un poema avantguardista i futurista escrit per Joan Salvat Papasseit que ens descriu la vida quotidiana de la Barceloneta mentre que el personatge principal es troba immòbil al llit degut a una malaltia. Ell és conscient de la seva propera mort, però la rep amb positivisme. Quant a la forma com està escrit, és una composició a priori extranya perquè hi podem veure una gran quantitat d'espais en blanc (característics del futurisme).

comentari de text

Comentari de text

El poema “Tot l’enyor de demà” es va publicar en el llibre “L’irradiador del port i les gavines” de Joan Salvat Papasseit publicat el 1921. El corrent literari es l’avantguardisme del segle (XX), el receptor o destinatari som nosaltres, la motivació real es la malaltia

és un poema líric, expressa emocions, marcat pel realisme intimista. Les paraules que surten són simples i amb un vocabulari comú. El tema principal del poema es el patiment de l’malaltia.

Comentari d'un text literari: Poema "Tot l'enyor de demà"

El sonet Tot l'enyor de demà va ser escrit per Joan Salvat-Papasseit, un escriptor barceloní nascut al segle XIX que va tindre una vida curta degut a la seva malaltia. Es va publicar l'any 1921 i segueix un model avantguardista de l'època, i el podem classificar com una oda de subgènere.
El tema principal d'aquest poema líric (i també la motivació de l'autor) és l'acceptació de la seva malaltia, però amb una actitud optimista que pensa en el que podria passar demà si sobrevisqués (expressa un sentiment d'enyor i d'admiració per la vida quotidiana).
Pel que fa als personatges es destaca el jo poètic, es dóna una caracterització directa del protagonista com un personatge rodó, i no comenta molt a fons els altres personatges secundaris que esmenta.
El text presenta absència de rima, no té un esquema mètric fix, però tot i així, tendeix a l'hexasíl·lab i l'octosíl·lab, i el conjunt crea un total de 66 versos repartits en 13 estrofes. El tipus de lletra és normal, sense subratllats, la narració és subjectiva, on s'utilitzen oracions simples i comunes; i on les figures retòriques que més es fan servir són la metàfora, el polisíndeton, el paral·lelisme, l'epítet, etc.
En conclusió, el poema de Joan Salvat-Papasseit d'estètica avantguardista, ens presenta una visió de la vida i de la mort mitjançant petits detalls de la vida quotidiana, de la qual ell està privat a causa de la seva malaltia, i nosaltres no valorem.

L'avui comentari de text

COMENTARI DE TEXT

L’obra de  ``Tot l’enyor de demà´´  es un poema del llibre ``L’irradiador del port i les gavines´´ de J.S. Papasseit publicat en el 1921. L’avantguardisme es el corrent literari de l’obra

El passat i el demà.

El text està escrit per Joan Salvat-Papasseit. El poema va ser publicat dins L’irradiador del port i les gavines.

El tema de l’obra és l’acceptació de la mort. La malaltia de l’autor ocupa el primer pla en aquesta obra i ens mostra el seu positivisme davant la vida. El temps seria al principi del segle XX i l’espai Barcelona. Explica el punt de vista de l’autor sota aquesta malaltia.

L’estructura del text es pot qualificar d’anàrquica degut a la falta de rima. Tot l’enyor de demà  té un llenguatge bastant senzill. És un poema líric i subgènere oda, l’autor expressa una emoció. El text està marcat per un realisme intimista.

El poema està dividit en 66 versos on als primers 5 versos asegura l’empatia entre el jo líric i el lector.

l'essència de "Tot l'enyor de demà"

El text està escrit per Joan Salvat-Papasseit, està dirigit realment al públic. 

El títol està escrit amb una tipografia una mica antiga, però adequada a l'època, es podria dir que és un text desordenat  per paràgrafs, emotiu i realista.

Aquest poema està escrit des del punt de vista de l’escriptor, un home malalt que no sap si demà s’aixecarà del llit, com dient que no li queda molt de temps per morir. A mesura que anem llegint les diverses estrofes, podem veure com aquest home va parlant de tot allò que li agrada del seu poble, anyorant tot allò del que parla.

En aquest poema els versos no tenen rima, té una estructura anàrquica, no presenta regularitat estròfica i hi ha un trencament brusc entre els versos. Les síl·labes oscil·len entre 3-12.

El poema  ’’tot l`enyor de dema’’  va ser escrita per Joan Salvat-Papasseit qui va néixer el 16 Maig de 1894 i va morir el 7 d’Agost de 1924 a Barcelona, el poema procedeix del llibre de poemes  l`irradiador del port i les gavines, es corrent literari al que pertany es l’Avantguardisme. El poema és una oda, te absència de rima, no presenta un esquema mètric fix, es caracteritza pel realisme intimista. 

El poema d'un home malalt

L’obra procedeix del llibre ”L’irradiador del port i les gavines”  publicat l’any 1921 per l’autor Joan Salvat Papasseit, obra del moviment vanguardista, escrit amb la motivació de poder sortir algún dia del llit i poder fer vida normal i va dirigit al lector, dedicant una frase a aquest. El text està dividit en 14 paràgrafs d’uns 50 versos.

La idea central del tex tés l’enyor que sent el poeta cap a les coses que veia i feia quan estava bé i ara que està al llit malalt, no pot fer res del que feia abans .

Nova normativa

Entrevista Mirall Trencat

Celia i Derlis.

comentari del poema a una hermosa dama corregit

El poema a una hermosa dama va ser escrita per Francesc Vicent Garcia qui va néixer el 1582, va morir el  1623 i era conegut com el rector de Vallfogona. Aquest poema procedeix de còpies dels manuscrits, d`on es va copiar, el corrent literari a què pertany és el barroc al  Segle XVII (literatura moderna), el receptor real o destinatari del text  es el lector, el públic, la hermosa dona ( la dama de la qual parla), la motivació real o literària de l'escrit es l’amor cap a la dona, la bellesa i el desig. El sonet està dividit en 4 estrofes, els 2 primers amb 4 versos i els 2 darrers amb 3 versos cadascun, fent un total de 14 versos.

El tema principal d`aquest text és l’amor (o l’amor satírici), cap a la dona de la qui parla, tracta sobre un home i l’amor que sent per una noia a qui està espiant mentre ella es pentina els cabells en un terrat amb una pinta de marfil.

L’estructura del poema externa, és un sonet dividit en quatre estrofes i estructurat en versos no massa llargs i l’estructura  interna és una historia curta en el temps. La dama és un personatge principal, ens expliquen que té el cabell negre i la pell molt blanca, però no ens diuen res del ser caràcter, el noi també és un personatge principal, però és rodó i té una caracterització indirecta. El punt de vista del poema prové del narrador qui és el propi autor.

És una poesia satírica, el discurs és un monòleg, és un text descriptiu, te registre formal, hi apareixen molts adjectives per a dona una millar descripció del personatge, tots els versos són femenins, segueixen una mètrica de versos decasíl·labs d’art major. Hi apareixen la Hipèrbole, hipèrbaton , metàfora i personificació.

  Com a conclusio podriem dir que el poema a una hermosa dama, es un text barroc del segle XVII escrit per Francesc Vicent Garcia, i que esta dirigit a una bella dama del que ell estava enamorat. L’acció transcorre en un terras on una noia de cabell negre es pentina i un noi la espia i es queda totalment enamorat. És un poema de tema amorós i de estil satíric, està format per quatre estrofes amb quatre o tres versos i utilitza molts adjectius.