Sergio Calvo
dimarts, 23 d’octubre del 2018
dilluns, 22 d’octubre del 2018
La compra de dos tipus de persones
En aquesta imatge podem veure un home adult de cabells
negres amb barba, té la cara descuidada, té roba espatllada i sembla un vagabund.
Està situat a la part esquerre de la imatge i està agafant una ampolla d’aigua
de una paperera. Al costat de l’home hi ha un carro de la compra on esta deixant
tots els productes que agafa de la
paperera, on es veuen poques coses malmeses i de poc valor.
I a la dreta de la imatge podem veure una dona pèl-roja que
està bé vestida, arreglada i sembla que te diners. Aquesta dona porta un carro
de la compra al seu costat on es veuen aliments i productes nous i brillants,
com una barra de pa, un enciam, productes de neteja, etc...
Dos carros ben diferents
Pa, cereals de xocolata, macarrons, enciam,
Coca Cola, galetes, detergent, maquillatge, pomes, formatge, peix, patates, oli
i la resta de coses que porta un carro ple que donarà de menjar a tota una família
d’un nivell adquisitiu alt, sencera. Perfum de marca, roba d’un alt preu,
arracades d’or, cabell ben cuidat i allisat i una pell treta directament d’un
anunci de crema antiarrugues, així llueix la dona que porta el carro ple de
coses.
Bosses de plàstic, un paraigües amb forats, un
entrepà de fa uns tres dies, mantes ben brutes y poca cosa més al carro del
home que mirava la paperera en busca de coses que tinguessin algun valor o
utilitat. Sabates sense cordons, roba igual de bruta que les mantes, unes grans
ulleres sota els ulls i un cabell ple de grassa i societat, així lluïa l’home del carro fet merda.
Diferències injustes
El que veig primer es a la dona de la dreta, esta
situada al fons de la imatge. Aquesta dona va ben vestida amb roba neta, va ben
pentinada. Davant de la dona hi ha un carro de la compra amb menjar en abundància
i productes bàsics per viure.
A l’esquerra de
la imatge veiem a un home, que al contrari de la dona porta roba lletja i no la
porta neta, té un aspecte deixat, amb els cabells despentinat i amb barba.
Davant d’ell hi ha una escombraria de la qual esta agafant una ampolla i al
darrere té un carro però amb escombraries que a recollit per el carrer.
A la cantonada dreta de la imatge veiem la firma de la
persona que a fet el dibuix.
Les diferencies socials
En
aquesta imatge podem observar les diferències socials de les persones en el mon
avui dia, aquesta imatge sol succeir molt en el primer món. Podem veure com la
dona va neta, arreglada amb molt de menjar, fruites i verdures fresques al
carro que va desbordant. En canvi el vagabund que es al davant d’ella va mal
vestit amb una pinta horrorosa buscant menjar a la escombraries. El seu carro
està ple d’objectes que es podrien fer servir per a dormir o refugiar-se en un
mal dia. Per tant en aquesta imatge la realitat d’unes persones. Podem veure
com és la sort d’alguns i la desgràcia d’altres.
Diferencies entre classes socials.
En la imatge podem veure dues persones amb situacions
econòmiques i socials molt diferents, l’home
està furgant en el pot de les escombraries, l'home està brut i la seva roba es
mira vella, està molt descuidat, el que dóna a entendre que l'home és pobre,
probablement no tingui feina ni casa, dins del seu carro de compra es mira que
ha recollit coses velles i desgastades. En el fons de la imatge es troba una
dona, la qual ve de fer compres del supermercat, és evident que la seva classe social i econòmica és més
alta que la de l'home, la dona va darrere del cotxe de compres, la seva roba
està neta i no és tan vella, però el seu rostre es mira molt cansat i desgastat,
en general, el que podem observar en aquesta imatge és la diferència entre una
persona molt pobra i algú de classe social més alta, com aquesta persona pobra
ha de buscar el seu menjar i coses a les escombraries i l'altra pot comprar-les
per que si té diners.
Les diferències en la nostra societat
En aquesta imatge podem diferenciar a dues persones totalment desiguals.
Dues classes de persones de la nostra societat.
A la meva dreta podem observar a una dona de cabell taronja, ben vestida,
arreglada, neta i amb molt bona presentació, que porta un carro ple fins a dalt de menjar per a
la seva família o per a ella sola.
I a la meva esquerra un home de cabell negre, amb una presentació no molt bona, ja que no es pot
donar el luxe de comprar-se roba nova, amb una barba molt llarga negra, està
bastant brut, ja que segurament viu al carrer... El pobre home està buscant al
contenidor alguna cosa que es pugi dur a la boca, o per vendre. Porta un carro
ple de objectes, bosses, roba bruta i cartons per poder dormir.
Diferents situacions econòmiques
En aquesta imatge
trobem dos persones de diferents classes socials, un home de classe social baixa i una dona de classe
social alta. L´ home es veu que no té molts diners, ja que esta cercant menjar
i roba a les escombraries, porta un
carro amb altres coses que s´ha trobat a altres escombraries i va amb ropa
vella i bruta. Al darrere del home, trobem una dona que porta un carro ple de
menjar, que ve del supermercat, és una dona
que va bé vestida, a diferència del home, que va com un vagabund. A dins del carro del home només porta coses
que s´ha trobat, ja que no té diners per comprar menjar com la dona, que porta
tot el menjar a la seva casa.
Les diferències al carrer
A la imatge podem
veure a un vagabund que esta entre mig d’un carro y un contenidor. Ell mira el contenidor que te al seu costat. Debat
te una ampolla d’aigua. A l’altre costat te un carro de la compra ple de menjar.
El menjar esta una mica podrit .El vagabund te la roba bruta, vella , trencada,
lletja, i no té el cabell pentinat i tampoc te la barba arreglada
En canvi al costat hi ha una noia que acaba d’anar a
comprar menga i coses per a la casa. El que a comprat esta nou i es veu bo. La dona
va ben vestida, la seva roba esta netejada, el cabell el te bé , pentinat .
Les diferències econòmiques i socials
En la imatge s’hi pot observar un
home una mica deixat, amb uns pantalons negres i una samarreta de color verd
fosc, a la part esquerra de la imatge. Té un carretó ple de deixalles a la seva
esquerra, que està buscant entre les escombraries alguna cosa que pugui utilitzar,
en un contenidor que té a la seva dreta.
Mentrestant, una dona molt ben
vestida amb un abric i una faldilla situada a la part dreta de la imatge. Està
observant com el noi buscant entre les deixalles. La dona sembla que estigui
somrient com si se’n alegrés de la situació econòmica del noi. Aquesta noia, a diferencia
del noi, porta un carretó ple de menjar davant seu.
Economía en el nostre país En la següent imatge trobem lo següent, dos persones que estan caminant amb el carro de la compra, hi ha una gran diferencia, un home va amb el carro ple de escombraries , en canvi la dona te el carro ple de menjar. Veiem com el home agarra mes escombraria al contenidor, la dona sort amb molt bona higiene, be vestida, el cabell llarg, amb una falda negra i un jersei taronja, amb el cabell pellroja, aquesta dona te el carro ple de aliments saludables, pa, ensalada, peix etc... con una cartera, sort molt contenta agafant el carro per enrere, el home l´esta agafant per davant, va vestit amb els pantalons negres i camisa verd fort, i tot el cabell pelut, de color negre, l´home esta mes seriós que la dona.
Diferències econòmiques i socials
El
primer que veig és una dona al fons de la imatge cap a la dreta, es pot
apreciar que és una dona que econòmicament va bé, porta roba neta, bonica i el
més important , un carro de compra, que porta al seu costat , ple de aliments fins
a dalt. Després, a l’esquerra de la imatge, es pot apreciar a un home, que
segurament , té problemes econòmics i no té diners per poder anar al mercat i
omplir-se el carro d’aliments, com ha fet la dona de darrere seu . L’home no va
ben vestit , va amb roba lletja i ha d’agafar d’unes escombraries que té
endavant seu el que hi hagi endins i alimentar-se, per sortir endavant.
Les dues cares de la societat
A la imatge podem
veure a dues persones, una dona a la dreta del dibuix i un home situat a l’esquerra.
La dona, que
porta un jersei de color clar, una faldilla
i uns tacons; sembla una persona normal i corrent de classe mitjana, que acaba
de sortir de fer la compra d’un supermercat, ja que porta un carro ple d’aliments,
segurament per alimentar a la seva família.
En canvi, a l’esquerra
de la imatge ens trobem a un home, potser un vagabund, ja que porta roba vella
i molt bruta. Segurament, la situació econòmica d’aquesta persona és molt
dolenta, ja que a més a més, a la seva esquerra hi ha un cubell d’escombraries
en el qual ell està rebuscant menjar. També porta un carro a la seva dreta,
però aquest, ple de porqueria.
Pols oposats
El que es veu primer es que al fons hi ha una senyora i té
un carro de la compra al costat esquerre amb un munt de coses endins com enciam o productes per
netejar, va ben vestida i porta un bolso penjat al
braç esquerre, i mira amb cara de sorpresa al noi que cerca al contenidor. El
noi té un aspecte deixat i potser visqui al carrer, té una ampolla a la mà, al
costat seu, té un carro de la compra ple de coses que ha trobat a la
escombreria, i no es dóna conta de la senyora que té darrere. El paisatge és
trist ja que tot és de terra i sembla que estan al desert.
La diferencia Social i Económica.
En
aquesta imatge podem veure la diferència social i econòmica de dos persones
diferents. A l’esquerra de la imatge apareix un home al costat d’un contenidor buscant
menjar per ell o per la seva família. Al costat d’aquest home, hi ha una dona
que ve de comprar el menjar a un supermercat, perquè porta molts aliments. La
principal diferència entre estes dues persones, es que l’home no te diners per
comprar-ne el menjar, per això en la imatge el home porta un carro ple de escombraries
i menjar dels contenidors. En canvi la dona que te a la dreta porta un carro
amb una ampolla d’aigua plena i diferents aliments saludables. Per això la principal
diferencia entre tots dos són els diners.
Les dues cares d'un país
Des de el meu punt de vista, es pot veure en la imatge un
noi de cabell curt i fosc, amb una barba descuidada i una roba gens neta.
Aquest noi porta una samarreta bruta i trencada. Uns pantalons foscos i no
porta sabates, esta descalç. Es pot notar per la imatge, que no té els suficients
diners com per poder anar a comprar. El seu aspecte i per la seva acció, sabem que
és un vagabund.
En canvi, la dona
que està darrere seu, porta una roba de més qualitat i el seu pentinat està
molt més cuidat. En porta el carro de la compra ple, això ens dóna a entendre
que aquesta persona no te problemes econòmics.
Les diferents economies dels ciutadans
Aquest dibuix ens mostra a dos persones sobre
un fons molt clar.
La dona del costat dret de la imatge, va
vestida amb una faldilla fosca, un jersei de color carbassa i una bossa de mà
penjada al costat. Porta un carro de la
compra ple de productes que segurament acaba de comprar al supermercat.
A l’altre costat de la imatge es veu un home
molt prim vestit amb una samarreta verda i uns pantalons negres foradats. Té la
cara bruta amb una mirada trista i porta els cabells despentinats. Es reconeix la
seva classe social per la seva aparença bruta. Ha agafat una ampolla d’un
contenidor d’escombraries i està subjectant un carro de la compra ple de deixalles
i bosses de plàstic.
Diferències de compres
És un paisatge lluminós el cel es d´un color
groguenc
A la
part esquerra de la imatge és veu un
home vagabund, té el rostre pàl·lid, porta una samarreta i uns pantalons plens
de forats, el calçat vell i un aspecte poc
higiènic, està remenant una escombraria
vella , amb el braç agafa dèbilment un carro de la compra ple de bosses amb
aspecte poc higiènic .En canvi a la part dreta hi ha una dona amb una aparença
física polida i neta , porta un jersei groc amb una falda, amb els braços agafa amb
força un carro de la compra replet de tot tipus de menjar: fruites de temporada,
pa de bona qualitat, pastissos, llet , galetes, etc..
Diferència social
La imatge es
situa en un descampat en la cual apareixen una dona molt elegant, que porta un peinat
comú de color marro, la te molt pintada ,
una samarreta de color taronja amb un bossa
de un color no molt destacat que juga amb la roba que porta una faldilla
negra y uns talons alts. Sembla una dona que te uns seixanta banys mas o meins
al daban porta un carro de la compra en el cual por ta productes molt variats tan
com congelats, llegums entre altres producte. Mes al davant hi ha un home,
pareix un vagabund que es troba rebuscat a la escombraries pot ser menjar objectes,
el seu rostre es horrorós a mes de repugnat a diferencia de la dona es pot veurà que hi ha molta diferencia entre les dues
persones.
Dos camins diferents
A la part esquerra de la imatge veiem un home amb roba bruta, despentinat, amb una barba que li arriba molt avall que es disposa a agafar coses de la paperera que te al davant. L´home que es una mica pobre agafa les coses de la paperera per menjar, vestir –se, per dormir etc… i totes aquestes coses las posa al carro que a la vora.
A la dreta es veu una dona amb moltes coses al carro: pa, beguda etc... va vestida amb roba neta, tacons Bueno que no li falta diners. Ella mira a l´home del davant perquè va molt brut i va buscant a la paperera.
El gran desastre
En aquesta imatge
podem observar el món injust en el que vivim .
A mà dreta veiem a
una jove que vol donar una bona imatge i
que pot gastar molts diners ,
ja què porta bona roba , una bossa de mà , talons i un carro ple de bosses de la compra .
Però a mà
esquerra trobem un noi pobre , amb cara de pena i una roba gastada i bruta .
Aquest
probablement haurà de lluitar per poder portar-se a la boca un tros
de menjar a casa seva i per poder pagar
totes les factures. En canvi la jove viurà un vida plena de luxes i riqueses on no tindrà aquest tipus de preocupacions.
Paula Carbonero López .
La injustícia
En aquesta imatge es por observar
la diferent forma de viure de cada persona en el nostre mon.
En primer lloc, a mà dreta es veu a una dona que te un aspecte molt bo, va vestida de una forma senzilla
amb una bossa de ma, un tallat de pel
molt bonic, acompanyada amb un carro de la compra amb molts aliments de tot
tipus que acaba de comprar al supermercat.
En segon lloc, a mà esquerra es veu a un home que
a primera vista penses que viu al carrer i que no te diners per el seu aspecte,
ja que porta roba molt bruta, acompanyat de un carro també però amb la diferencia
de que el seu es dels aliments que la gent no vol i la tirar a les escombraries.
dos tipus de vida
La imatge del projector ens
mostra a una dona amb un carro de la compra ple fins a dalt, i al seu costat un
home buscant dins d’un contenidor alguna cosa que li serveixi per a sobreviure
en la pobresa. Es evident que la dona de la dreta te diners suficients com per
a mantenir-se i el home no. El que
aquesta imatge ens vol ensenyar es que la dona, en vista de la situació, podria
haver ajudat l’home ja que ella a dins del carro te menjar per a molt. En el
moment de la imatge l’home te a la seva ma una ampolla de vidre que a trobat. També
es pot veure la diferencia econòmica dels dos personatges per la roba que
porten.
Postcapitalisme.
Postcapitalisme.
Es trobaven en un
erm sec provocat per la desertització. Eren dos persones:
un era home i l’altre,
dona.
L’home era d’estatura
mitjana, cabell arrissats i tan negre com la seva situació; portava una barba
sense afaitar des de fa molt de temps, la mateixa que fa l’última vegada que havia
pogut menjar un àpat adequat. Amb roba estripada per l’efecte metrològic. Es
podia veure que buscava desesperadament per els escombraries amb l’esperança de
sobreviure i despertar-se viu en un demà. En la part de personalitat, era
neguitós de totes les coses que li passaven i es posava eufòric per trobar pa
sense obrir.
Al costat seu es
trobava una dona, segurament filla d’algun magnat d’una empresa important.
Portava uns cabells pèl-roig , al contrari que l’home, es permetia posar-se roba
cara d’última moda i menjava carn de dinosaure cronat. Era per naturalesa tranquil·la,
no l’importava res del que passava.
El contrasta de la societat.
El
contrasta de la societat.
Podem veure dos persones a la imatge. La dona
que esta a la dreta esta agafant un carro de la compra que té al davant. El
carro de la dona esta ple de menjar: begudes, una barra de pa... . La dona té els
cabells castanys i va arreglada amb una camiseta de tirants taronja, una
faldilla, talons, i una bossa de mà penjada. Sembla que acaba de sortir del
supermercat i esta contenta. A l’altre
costat, hi ha un home en front de la dona agafant un carro també, però aquest
esta ple d’escombraires. L’home esta rebuscat entre la brossa i té una ampolla
a la mà. Té un aspecte descuidat, una camiseta llarga verd i uns pantalons
estripats.
Desigualtat
A l’imatge veiem dues persones; una noia i un noi.
La noia està ben vestida, amb una samarreta color taronja i
amb una curta faldilla negra. A més, té una petita bossa color marró a la seva
espatlla esquerra. També veiem que porta uns talons color negre. Aquesta noia
porta un carro de la compra ple d’aliments acolorits.
D’altra banda observem un noi barbut amb els pèls esbojarrats, amb una
samarreta, sabates i pantalons foscos. Porta un carro de la compra mig ple del
que penjen dues bosses blanques, amb aliments poc acolorits, foscos, bruts. El
noi està agafant una ampolla blanca del que sembla un contenidor de rebuig.
Tots dos estan al mateix sòl, un sòl monòton, color groc
fluix.
Antònim
En aquesta imatge
veig a l'esquerra un home vagabund, buscant menjar a les escombraries.
D'altra banda, a
la dreta veig una senyora que està passant al costat d'aquest home i tots dos
porten un carro de la compra. La diferència entre ells dos, és que la senyora
va ben vestida i porta el seu carro de la compra de menjar acabada de comprar,
i l'home vagabund porta al carro de la compra menjar bruta i que s'ha trobat
pel carrer i no va ben vestit ja que no té diners per permetre-s'ho.
Al meu entendre
aquesta imatge la veig com un antònim. Per que representa la diferència entre
una banda i l'altre banda, per aquesta raó tenim a aquest home vagabund a
l'esquerra buscant menjar de les escombraries i tenim a la senyora passant per
la dreta amb menjar acabat de comprar. Tots dos tenen carros de compra al
centre de la imatge.
Dos vidas diferents
En aquesta imatge podem veure dos diferents tipus de
vida, veiem a la senyora que acaba de sortir de fer la compra y porta al carro
molts aliments i productes per així viure i mantenir-se durant la setmana. Al
costat tenim a un home també amb un carro de la compra però en aquest cas no té
aliments, te tot lo mínim per viure dia a dia, aquest home no té diners i sense
diners no pot comprar-se roba, ni aliments, ni allotjament , ni treball, ni
res. L’home té un aspecte molt malament la seva roba està trencada i per
aconseguir menjar, mira dintre de les escombraries per veure si hi ha alguna
cosa comestible o trobar alguna cosa que li sigui útil per a la seva vida als
carrers.
Crítica a la societat
En aquesta imatge
podem veure dues persones, a la part esquerra de la imatge, podem veure un noi
amb un carro al costat de una paperera. Aquest noi porta una camisa bruta i uns
pantalons trencats pels genolls i una barba deixada. Esta mirant una ampolla de
vidre buida per posar-la al carro, un carro ple de escombraries que segurament
utilitza per menjar i viure. Al costat del noi passa una dona de mitjana edat
que ve de fer la compra amb un carro ple de deliciosos aliments amb la mirada
centrada al seu carro. Els dos porten les mateixes carros amb les mateixes quantitats però d’un
contingut molt diferent.
El yonki que volía drogarse
Un yonki està rebuscant
a les escombraires aveure si trova menjar o alguna màquina per vendre el cobre
i anar a comprar estupefacients, aleshores pasa al costat una dona amb el carro
de la compra i se li veu amb cara de por perquè pensarà que el yonki
vagabund vol robar-li el menjar i el
bolso el yonki està molt pàl·lid degut a la seva adicció té pinta de no haver-hi
menjat en dies, que segurament no habrà menjat perquè haurà estat de festa.
La dona està
pensant només en arribar a casa per a alimentar als seus fills durant tot el
més amb tot aquest menjar, està pregant per a que no li robi aquest vagabunt.
dilluns, 15 d’octubre del 2018
La veritat
Carlos va ser a l'institut amb Derlis Marian però faltava poc
per que es focen al carrer per fumar-se un cigarret. Tota anaba bé fins que el
va pillar un home tots estaben amb molt de por pero es van donar conta que
aquell home era sols una victima que tenia que fer el que el seu amo le dijes. El
home corpulent les va dir que diguesin el seu mayor secret y els deixaria
sobreviure pero si mentien els matatia ells le van dir tonteries y el home a
punt de matarlos el derlis confeso que estaba enamorat de Carlos y Carlos va
atmetre que le gustaba derlis i Maria
amb llagrimes en la cara va dir que ella estaba enbarazada y el home al donarse
conta que van dir la veritat el va deixar lliures i en el institut.
Els bojos també saben llepar
“Els bojos també saben llepar”.. En un barri
qualsevol i un bloc de pisos qualsevol, estava una família qualsevol veient les noticies d’última hora; un boig havia
escapat del manicomi, havia que tomar precaucions tancant portes i finestres. El
fill petit de la parella es va ficar al llit amb el gos sota el llit perquè li
llepes la mà cada vegada que tingues por.
El nen va baixar la mà unes dues vegades i li
van llepar. De cop i volta es va
escoltar un soroll i va córrer fins l’habitació dels seus pares. El gos
i els seus pares estaven morts.
Va córrer una vegada més fins el lavabo, es va
tancar i va llegir al mirall “Els bojos també sabem llepar” escrit amb sang.
L’abducció
Kit Walker es trobava treballant en el seu taller mecànic,
quan ja era l’hora de tornar a casa.
Kit va tornar a casa i a casa seva hi estava la seva
parella, era una dona negra i en aquell temps estava mal vist que dues persones
de diferent color es emparellessin. A la matinada van escoltar un soroll molt
gran quan kit va sortir fora amb una escopeta, al tornar dins de la casa la
seva dona ja no hi era, va sentir un son molt profund i es va adormir.
Al llevar-se es va adonar que no hi era a la seva casa sinó
a un manicomi, unes criatures el van observar i es va tornar a dormir.
Kit es lleva al seu taller mecànic, s´havia quedat dormit
i era hora de tornar a casa.
La Laia i la seva dent
La Laia es va
despertar de la migdiada, i just es va adonar que se li acabava de caure una
dent! La primera, quina
il·lusió!
Just en aquell moment es va enviar un senyal
als àngels de les dents, per a que li regalessin 50 cèntims, i en Pau, un dels
àngels, va donar-se tota la pressa del món per trobar la casa de la Laia i
entregar-li els 50 cèntims abans de l'endemà. Afortunadament, després de
viatjar tota la nit, ho va aconseguir.
Llavors, la Laia
es va despertar, i es va adonar que era migdia, que s’acabava de llevar i que
tot havia sigut un somni. Tot, menys la dent que es va trobar a terra, la seva
primera dent.
A classe de català
Estic a classe de català i el professor ens a posat de
deures fer un conte fantàstic per a la pròxima classe, podria fer una bona historia
i començo a imaginar-la.
La historia podria ser futurista, a l’any 3317, la
Terra a evolucionat tecnològicament d’una manera que no podríem imaginar mai,
de cop i volta un dia tranquil de estiu l’explosió d’una fabrica acaba amb la
vida humana, només sobreviuen dos molt bons amics, ells tindran que buscar la
causa d’aquesta explosió mentre busquen la manera de sobreviure a aquest
desastre...
Ara el professor diu que segueix amb la classe i ens
explica com hem de fer un bon text narratiu.
El malefici
Un dia en una ciutat de màgia la Maria una noia de 11
anys anava al col·legi amb el seu germà Joan també de 11 anys, ja que eren bessons.
La primera classe que els tocava era la de encanteris. El
Joan no era un bo estudiant i va decidir fer un encanteri de molta dificultat,
i sense voler va crear un malefici on apareixien monstres que s’emportaven a
tots els adolescents per matar-los.
Els alumnes de la classe van anar desapareixent i ell no
sabia que fer, però la Maria que era molt llesta va fer un encanteri que
tornava tot el temps enrere i de cop i volta estaven anant al col·legi de màgia.
Una historia per dormir
Un
tarda de Diumenge a casa , en Pau , estava avorrit i va veure que el seu germà petit
estava malalt al llit , llavors per entreteniment i va començar a explicar-li
una història de por.
En l’historia
els dos anaven a una casa abandonada del seu poble a la que sempre l’hi havia tingut
una mica de respecte, en l’historia quan havien aconseguit entrar a l’edifici,
van decidir pujar les escales per observar les habitacions però van escoltar d’uns
sorolls estranys, s’espantaven i sortien corrents de la casa.
En Pau va voler acabar l’historia al veure que
el seu germà en comptes de adormir-se es van espantar al imaginar-ho a la vida
real.
Un camí inacabat
I va morir. Tot va ocurrir ahir quan vaig anar a casa del meu amic Pepito,
feia temps que no ens veiem.
Jo era a casa seva, i pensant en que
fer durant el dia, vam pensar en anar al Splau de compres, ja que el meu amic
tenia cotxe, perquè s´acabava de treure el carnet de conduir. Abans de pujar al
cotxe, Pepito va consumir marihuana. De
camí al centre comercial, li vaig dir
que anès amb compte perquè anava drogat, i el em va dir `` yo controlo Carlos´´.
Desprès de dir-me això, de cop i volta se le va anar el
cotxe a una curva i ens vam estrellar.Jo em vaig salvar per sort però ell va
morir.
Marina
Marina
Samuel no s’encordava de res, no reaccionava aquella situació.
El primer dia d’institut va ser molt dur, ja que va conèixer
als seus companys i no va fer gaires amics. Només va fer una amiga, Marina.
Ella li va preguntar que com que havia canviat d’institut, i ell li va explicar
que era perquè el seu institut es va tancar.
Samuel tenia un germà, Nano que en aquell moment era la
parella de Marina però ell no ho sabia, el seu germà necessitava diners i la
Marina tenia un plan.
La parella de l’amiga de la Marina es va adonar, llavors
la nit del ball va matar a la Marina i el plan es va arruïnar. El Samuel es va
adonar de tot i no reaccionava ha aquella situació.
Just do it
No, no parlo de la frase de NIKE , jo parlo de la meva trajectoria.
Jo soc un noi que he estudiat disseny de moda, ningú
estava d’acord amb mi amb els meus somnis, vaig anar cap endavant els meus
somnis. Mira ara estic creant roba innovadora i original, he canviat el panorama de les marques, jo soc el numero
1, per que, perquè ningú creia en mi nomes jo, aleshores he callat la boca a
molta gent.
Quan ningú t’apolla et fas mes fort per que treus el teu caràcter,
sempre que ningú t’apolli pensa aquesta frase i et faras es fort cuan vegis que
no abances pensala ( JUST DO IT) només fes-ho .
Un arbre al pati
Un dia normal a l’institut, el Marc avorrit ja de les classes de ciències,
es va posar a mirar cap a la finestra, que donava al pati. De cop i volta, un
arbre es va començar a moure de costat a costat, unes cames van sortir del
tronc, les branques es van tornar una mena de braços. No s’ho podia creure.
Mentrestant, la classe continuava i el Marc semblava que no estava. Es va
girar per comentar al company. No sabia que estava passant, sobtadament no hi havia
ningú. Va tornar a mirar i l’arbre, corrents, va dirigir-se cap a la classe.
Semblava que no s’hi aturava.
De sobte es va despertar i es va adonar de que tot havia estat un somni.
El nou col·legi
Fa uns dies l’institut
Arnau es va enrunar amb molts dels estudiants dins, tres d’ells no saben que
amb això canviarà la seva vida. Dies després, l’arquitecte que va construir l’institut Arnau,
va trucar a casa del Samu, el Chris i la Nora, precisament, els va trucar per
oferir-lis una beca per un institut molt prestigiós, ja que només hi van nois
rics.
Ja ha passat molt
de temps, avui celebren la festa de fi de curs, hi ha alcohol, música i
adolescents, tots tres no tenen ni idea del que succeirà aquesta nit, que tot té a
veure amb la mort d’algú...
-Ei Samu, que no
veus que l’insti ha caigut, vinga som-hi!
Coses estranyes
Em llevo com cada
dia, però em sento diferent. No sóc el mateix, ho sé. Vaig a rentar-me, i quan
em miro al mirall no em reflecto. Estic boig? No ho crec, des del primer moment
ho he notat, alguna cosa passa. Encara que no em reflecto em preparo per anar a
l’escola.
Baixo per esmozar,
la mare em mira estrany, sento que em mira el coll. Hi han dos forats. Sóc un
vampir? Quina bestiesa els vampirs no existeixen. Ja és l’hora d’anar a l’escola
i com la meva casa té escales les salto, però no toco el terra, estic volant,
definitivament sóc un vampir no aniré a classe.
La mare em
desperta tot era un somni!
Anem a donar una volta
En Joan i l’Àlex volen quedar per anar a donar una volta i parlar de les seves coses.
-Hola Àlex, vols anar a prendre un cafè o alguna cosa?- Diu en Joan
-Si vinga anem. Estic molt avorrit a casa. – Va contestar l’Àlex.
Pel camí es troben amb l’Andrés.
-Hola Andrés- Diu l’Àlex
-Hola Àlex, hola Joan on aneu?– Pregunta l’Andrés.
-Anem a prendre algo, a xerrar una estona,.- Respon en Joan.
-Aah, molt bé, adéu.
En Joan i l’Àlex es donen compte de que avui es diumenge i que els bars están tancats. Al final decideixen seguir caminant i parlant.
Un amor prohibit
A l’estiu... Un noi i una noia van començar a parlar per xarxes socials; Parlaven
cada dia, es van donar el telèfon, per les nits es trucaven... fins que va
arribar el dia que es van veure per primera vegada. Es van agradar moltíssim, i
van decidir seguir parlant.
Quan passava el temps, cada vegada s’agradaven mes, sentien coses molt
fortes l’un per l’altre. Tot anava molt be, fins que l’estiu es va acabar i
tots dos tenien que agafar camins diferents.
No volien perdre el contacte, però els estudis i el treballs ocupaven tot el seu temps. Poc a poc
aquella màgia que havien guanyat, es va anar perdent...
La metgessa més famosa del poblat
En un poblat prop
d’un riu, a la plaça principal, hi havia una estàtua d’una dona, la Marina.
La Marina era una
gran metgessa natural. Era molt estimada per tots, degut a la seva gran
capacitat per curar totes les malalties que patien els qui venien a la seva
consulta.
Al poble hi vivia
un bruixot, que en desacord amb la estima que hi havia cap a ella, va enverinar
les aigües del riu que bordejava la ciutat, provocant una gran epidèmia a tots
els ciutadans.
La Marina, va ser incapaç de salvar-los a tots
degut a l’encanteri , però ho va intentar jugant-s´hi la vida.
I així va ser com
van construir-li una estàtua, mostrant la seva admiració passada la seva mort.
Misteri en el cinema
Misteri en el cinema
Aquesta
historia comença amb un noi mirant una pel·lícula a el cinema.
Estava
veient una pel·lícula de terror nova anomenada: Halloween.
Una vegada
dins del cinema, la pel·lícula va començar i el noi va notar una cosa no
habitual a la que no estava acostumat. Feia gairebé 10 segons el cinema estava
ple de gent i de cop i volta aquest noi era l’ única persona que estava a el
cinema. La pel·lícula havia terminat i estava tot ben fosc. Preocupat va
començar a buscar si n’hi havia una sortida, però estava tant fosc que no podia
veure res. Un home va entrar a la sala i portava un ganivet de grans
dimensions, el noi va veure que aquest home no tenia bones intencions. Per tant
va començar a córrer per tot el cinema tractant de fugir d’aquest home, era inútil,
el home el va atrapar i just quan l’ anava a apunyalar... AAAHHH!!! De cop i
volta era una altra vegada a el cinema i la gent estava sortint del cinema,
eren els crèdits i el noi no va saber ben be que va pasar. Va sortir del cinema
amb un nus a el coll.
Una llegenda per a una nit
- Avi sis plau em pots contar una llegenda?
- - D’acord !
Feia molt de temps, un nen que es anomenava Cristian Holowis, vivia en la
part mes remota de la terra, L 'Atlantida un lloc desconegut, un altra món diferent
al nostra on vivien animals fantàstic on el temps mai corria.
Una vegada un montre anomenat voldemort, que mai dormia. Va matar a la
germana de Cristian , el es va omplir de colera, va agafar la seva espada i es
va armar, per venga la sang de la seva
germana.
Va trucar a els seus amics àngels,
animals fantàstic contra voldemort i els seus aliats, van lluitar destruint tot
el que els embolica, va guanyar cristian i els seus amics.
- -Pobra neta meva s’ha
quedat rendida.
El lleó Martí
Avui és l’aniversari del lleó Martí, es desperta del seu
llit tot il·lusionat per que avui puja per primera vegada en avio per poder
anar a Americà a passar uns dies amb els seus amics de la selva Amazones, però sobretot per passar
aquet dia tan especial per ell.
Uns quants amics del lleó Martí li estan esperant al aeroport
per la arribada de ell. Mentre que la paloma Paula i el mussol Sergio tenen el
treball de dir-li a tots els animals de la selva que avui es farà el aniversari del lleó Martí.
Va arribar amb el seus amics i el van portar on estava la
festa sorpresa, el lleó Martí no s´ho esperava i van posar musica i van menjar
pastis.
Sheila casas
La butaca.
La butaca.
Eren les sis, assegut en una butaca, mirant algun
programa de tertúlia.
Un soroll fort a la porta, uns cops furiosos que em apregonaven
profundament la meva paciència. No volia descloure del còmode seient. Finalment,
vaig obrir la porta. Darrera de la porta estava un senyor amb un predominant
mostatxo i portava roba estranya.
-Que collons et passa?
-No funciona el timbre, soc el electricista i l’aniré a
arreglar-lo; abans m’havies trucat.
No m’havia donat compte, estava al futur les meravelles
de la ciència; vaig sortir al carrer i no podia creure el que veia: cotxes
voladors.
A la caiguda de la nit, abatut per el cansament, vaig
tornar a casa, em vaig asseure de nou a la butaca. Mil gràcies al creador de la
butaca, ell sap el que patim.
El monstre inventat
Una tarda d´estiu, hi era Blanca una nena
petita ,recolzada als braços de la seva mare
Clara ,a sobra d´una gran catifa vermella, les dues parlaven sobre una antiga llegenda
d´un monstre la mare li va avisar que mai anés al riu sola
Aquella nit Blanca, no deixava de pensar en la
llegenda que li havia explicat la seva mare i tota plena de valor va escapar-se
de casa amb una llanterna
En la porta de la seva habitació estava la
seva mare tota enfadada per haver-li desobeït, i li va prohibir sortir més sense
permís,Blanca es va sentir molt malament per haver cregut aquella llegenda tan absurda i no haver fet cas a la seva mare
A la
tarda següent, Blanca i Clara estaven sobre una catifa vermella parlant de com
seria el monstre si hagues existit de veritat
La Marieta bonica
Una tarda de
primavera la marieta vermella i el
mosquit petit , es trobaven a l’estany de Banyoles xerrant sobre la vida .
Com la Marieta
era molt atrevida , el seu amic el mosquit petit li va proposar un repte molt difícil.
La marieta el va acceptar i automàticament va marxar cap a casa de la temuda bruixa
Sheila .
Quan va arribar ,
va trucar a la porta i la bruixa li va dir que, si tornés a aparèixer per la
seva casa , la xafaria amb les mans .
Com la marieta era molt pesada , va acabar fent-se amiga de la temuda bruixa
. Fet això , la marieta va anar a buscar
al seu amic a l’estany per explicar-li
tots els fets.
Paula carbonero .
Darrere de la porta
Desperto d’un
salt, inquiet, suant, amb unes ganes indescriptibles de despertar de no se que,
si dic la veritat. Segons després de incorporar-me a la realitat, veig que la
porta s’obre molt lentament, primer vaig pensar que era el vent, però vaig
veure perfectament com el pom de la porta es movia, de cop i volta una sanció d’incomoditat
va a travessar tot el meu ser.
Després d’aquest
primer succés em disposo a veure si, en el pitjor dels casos, hi havia alguna
persona, ja que jo vivia sol. Vaig fer un primer cop d’ull, i tot era normal
fins que uns sorolls que venien del pis de sota en van fer preocupar mes. Quan
vaig arribar a sota, tot estava tirat i en mig i havia una figura totalment
negra, immòbil.
De cop i volta
desperto, “tot era un somni”, vaig pensar, però la porta es va obrir.
Sense pietat
Ragnar,el líder dels
víkings, va ser asessinat per el rei Hela, rei d´Anglaterra
Els fills de
Ragnar: Ubbe,sigurdsson, Ibar, Viorn.. i molts més van anar a vengarse.
Al arribar a Anglaterra
van anar a per el rei Hela i li van fer
l´aguila (metode de asessinat molt dolorós)
Els vikings no es
van donar per satisfets i van anar a per l´altre rei mes poderos , van masacrar
tot el poble, ya desert van anar a celebrar-ho ,però entre dos germans , sigurd
i ibar, i hauria un problema ,i es que Ibar no te control de cintura avall ,llavors
sigurd es ficava molt amb ell
Ibar molt enfadat
li va clavar un hacha al pit, matanlo als segons. Els altres germans bocabadats
van intentar salvar a sigurd però no van poder
l'invasió de Paris
L’ invasió de
Paris
Amb les paraules del monge Adelstan, els vikings es
trobaven davant les muralles de Paris. Eren les muralles mes altes que mai
havien vist i, dins les muralles, la major quantitat de riqueses
que podien imaginar. El pla era clar i tot anava lo suficientment be com per a
sortir victoriosos. Els víkings van començar a recolzar les escales en la
gegantesca muralla. Bjorn, el fill del rei va ordenar les seves tropes pujar les escales.
Llavors , les tropes franceses van començar a llençar oli per on ja començaven
a pujar les tropes. Llavors els francesos van tirar foc per on pujaven els víkings
provocant una retirada. Y allà, al mes següent davant la muralla es tornaven a
trobar per a un altre atac.
Hnefur
HNEFUR
De petit
Hnefur volia ser un feroç guerrer com el seu pare i ell li ensenyava petits trucs de combat i de caça.
Quan el seu
pare va morir, Hnefur va anar-se a viure al bosc, allunyat de tothom.
Ara mateix,
Hnefur es troba a casa seva, una petita cabana construïda per ell mateix. Com tots
els dies, es disposa a anar a caçar; qualsevol cosa és vàlida mentre es pugui
menjar –pensa ell.
S’endinsa al
bosc amb espasa en mà i ganivet en butxaca. Porta 30 minuts caminant, s’està
fent fosc, quan de repent, escolta un soroll. Agafa l’espasa que s’havia
guardat a l’espatlla, i llavors és quan es va veure la bèstia. Un ós bru d’almenys
400 kilos. Van anar apropant-se mútuament, l’ós es va llençar sobre Hnefur i
ell va intentar clavr-li l’espasa, però al llençar-se sobre ell se li va caure.
Ràpidament va agafar el ganivet i s’el va clavar a l’ull.
Va trigar
una hora en portar la bèstia a casa, però l'eufòria va fer que no estigués
cansat. Al arribar, va treure la pell i va celebrar el festí.
Una porta infinita.
Una porta infinita.
Va despertar-se en mig d'un bosc pel soroll d'un
crit, no sabia com havia acabat allí, va aixecar la mirada i va trobar-se una
porta i de cop, una sensació de dèjá vu. Va decidir obrir-la sense l'esperança
de trobar-se res més que el bosc darrera, però no va ser així.
En el moment en que va obrir-la va ser absorbit
però abans d’això va sentir com algú queia al terra, no va tenir temps de
girar-se, només de cridar. L'interior de la porta era tal i com ell s’imaginava
un forat de cuc i de sobte va aterrar inconscient.
El soroll d’un crit li va despertar, no se’n recordava
de res, va aixecar la mirada i va trobar-se una porta i de cop, una sensació de
déjà vu.
L'hospital abandonat.
Una noia que anava passejant pel bosc amb la
seva germana, es va donar compte de que s’estava posant molt fosc i si no
tornaven a casa no podrien veure el camí de volta.
Van decidir tornar i com ja era molt tard no
podien veure res ni sabien per on havien vingut, aterrades sense saber que
poder fer, van decidir continuar amb el camí on estaven passejant i les va
conduir a lo que semblava una casa abandonada, com no tenien on anar, van
decidir entrar a aquella casa abandonada.
A l’entrar van veure que es tractava d’un
hospital, de sobte les portes es van tancar i van intentar obrir-les. Les
portes es van obrir i van veure que era la policia que las estaven buscant.
LA SEGONA OPORTUNITAT
LA SEGONA OPORTUNITAT
La Lola era una noia filla única, consentida, vivia en el Pirineu i amb això era feliç.
Tot va començar a l’estiu de l’any passat. Podríem dir que havia perdut el camí de la felicitat.
La seva família es va trencar quan el seu pare va morir a causa d’un càncer. La seva mare, més tard, es va enamorar d’un home que doblava l’edat del seu pare.
Volia viatjar que era el que més li agradava i va marxar, però la Lola no va tenir en compte que per trobar la felicitat patiria un accident greu.
Un cop va despertar, va deixar descansar el seu cos i va creure que valia la pena despertar de nou. La Lola va decidir tornar al món caòtic que havia criticat.
El Llibre i la Porta
Aquesta historia comença amb una noia llegint un llibre a
casa, al llibre, hi ha una noia en una casa a la qual truquen a la porta, al moment
d’obrir la porta, no hi ha ningú.
Quan tanca la porta hi ha un assassí darrere d’ella,
envaïda pel temor, la noia comença a córrer per les escales, entra a la seva
habitació i s’amaga dins l’armari, quan l’assassí entra a la habitació i
procedeix a obrir la porta del armari…
De sobte interrompen a la noia que esta llegint el llibre
picant a la porta i en el moment que l’obre s’adona de que no hi ha ningú... davant.
flashbacks per culpa dels amics
Tot va començar un dia d'estiu, acabava
d'arribar a casa, havia estat tot el matí fora amb els amics, era l’hora
de menjar y el meu pare em va dir…
-David, vols anar a un llac amb mi a passar la
tarda? Tu y yo només, sense cap preocupació.
Li vaig dir que es clar, que era un pla boníssim,
dit i fet vam fer un par de bocatas y vam anar a un extrany llac.
Jugant al llac, una força em va succionar, al obrir els ulls estaba a
la porta de casa, obrint-la, vaig entrar y em vaig trobar al meu pare fent un
par de bocatas
El noi i el gos ferit
El noi i el gos ferit
Hi havia una vegada un noi a casa seva amb la
seva mare, la seva mare li va demanar que hi anés al camp a recollir el fruit
dels arbres i el noi li va dir si mare ara vaig.
Pel camí al camp el noi es va trobar un gos
amb ferides molt greus però com que aquest noi fa 1 any li va mossegar un gos
va seguir caminant sense fer cas del pobre gos. Va arribar al camp i va
recollir el fruits i va tornar a casa per un altre camí per no trobar-se al
gos.
La historia va acabar amb el noi a casa amb la
seva mare.
dilluns, 8 d’octubre del 2018
Ricard cor de lleó.
Passava tot el matí solucionant
problemes matemàtics com si fossi el Sultà de Aladdín amb les merdetes que el seu pobre li obliga a resoldre;
parlant de monarques, diuen les males llengües que s’oculta una cambra on mort
el mític rei Ricard cor de lleó enterrat sota del institut. No era molt de creure llegendes, però avui,
des d’ara no seguiré així de incrèdul. Ja que l’he vist amb els meus propis
ulls per comprovar la seva existència.
Estaven tots camí cap a casa, però
un petit ratolí ens va robar l’atenció. Ninguna cosa que no sigui especial no
ens podria atraure tant, però aquell animalet era de color blau cel-marí. No fa
falta ser un geni com el de l’Aladdín per saber el que vam fer després,
perseguir.
Ens va guiar fins a fora d’un
forat.
Wenjie Chen
Subscriure's a:
Missatges (Atom)