EL LLEÓ QUE PARLABA
Era un dia com qualsevol, em vaig aixecar del llit i vaig anar cap a l’Institut
Montserrat Roig.
De camí cap a l’institut vaig sentir alguna cosa estranya i inusual, eren
les 8 del mati i tota la gent estava en la entrada del institut. Em va fer
molta de curiositat i em vaig apropar per veure que estava passant.
Era un lleó que estava parlant amb la gent i estava contant acudits:
Això van dos olives pel carrer i una es cau, i l’altra li
pregunta:
-estàs bé?
-Crec que m’he trencat un os...
-calla! Però si ets d’anxova!
A la gent per alguna raó li va semblar graciós i el lleó va seguir contant
acudits:
Un xiquet li pregunta a la seua mare:
-Mare, quina és la data del meu naixement?
I li respon la mare:
-El 29 de juliol.
-Ala! El mateix dia que el meu aniversari!!!
Això era la Caputxeta Vermella pel bosc i es troba al llop, el qual li
pregunta:
-On vas, xiqueta?
I ella respon:
-A vostè que coi li importa?!
I el llop asombrat respon: Caram... com ha canviat el conte...
La gent va seguir rient amb els contes de el lleó però per alguna raó a mi
no m’agradaven gens ni mica.
Dylan.G
Estimat Dylan, m'ha semblat molt ingeniós la teva historia ,peró n'hi han certes paraules que estan mal escrits.
ResponElimina"Contant acudits" és una gran castellanada, s'havia d'escriure " exolicant acudits", i per súmmun, en comptes d'escriure "seva mare" l'has posat "seua mare". També passa el mateix amb "asombrat".
La clara falta d'alguns signes de puntuació com per exemple: en la línia "I el llop asombrat respon" tindria que ser "I el llop sorprés, respon".
La cohesió de la següent frase "A la gent per alguna raó li va semblar graciós i el lleó va seguir contant acudits" no esta al nivell adequat.
"... una es cau" és un error ortogràfic lleu, tindria que ser solamente "... una es va caure".
Per part de Wenjie C.
Elimina