Antonio Ruiz

1rBatx B

UN PASSEIG PEL RIU.

Hi havia una vegada,  uns nois a prop del riu Llobregat fent un passeig pel matí, caminant amb un ritme seguit i lleuger. Els dos nois parlaven tot emocionats sobre la festa d’ahir passat, fins que de cop i volta un dels nois diu:

-Marc, t’has adonat del que hi ha dins el riu?-deia el Joan- , no es molt normal, no?

-Es clar que el veig!-va exclamar el Marc- , és un dofí home!

-És impossible que un dofí passi pel riu Llobregat- va dir el Joan-, pensa que els dofins son d’aigua salada i el riu es d’aigua dolça. També que la possibilitat de que un dofí arribés a Sant Andreu de la Barca en autobús es una miqueta impossible.

-A veure Joan, tu ho veus igual que jo, el que significa que no estic boig.- Cridava el Marc tot indignat- Així que anem a veure que es,  per dir-te desprès que jo tenia raó

-Jo no te dit que ho és o no ho és, el que te dit és que però lògica, es impossible que sigui un dofí.- tornava a insistir el Joan.

-Mira si no ho és, dema t’invito jo a una cervesa al bar de la plaça de la roda, i si ho és, m’invitaràs tu a unes patates braves.-afirmava el Marc amb molta seguretat.

-Està bé, desprès no ploris quan tinguis que pagar.