Un somni salvatge.

                                                    Un somni salvatge.

Els alumnes de batxillerat de l'institut Montserrat roig estàvem a classe de filosofia parlant sobre els somnis i els seus significats.

-A veure ara vull que m'expliqueu el vostre somni més recent i tractarem d'analitzar-los i saber el seu significat. Sara, comença tu.- va dir la professora.

-Jo l'altre dia vaig somiar que em despertava al mig d'un desert a l'Àfrica. Estava perduda i no sabia com havia arribat allí i tenia molta set. De cop i volta em vaig trobar amb un lleó però en comptes de posar-me a corre em vaig parar a parlar amb ell:

“-Perdoni. Que n'hi ha algun basal o riu prop d'aquí?- li vaig preguntar.

-Si, vine que t'acompanyaré. Com has acabat aquí?- va preguntar-me el lleó

-No ho sé. M' he despertat aquí i la veritat es que no estic segura d'on soc exactament.

-Doncs benvinguda, estàs en Uganda.

-Wow! De debò?”

I a partir d'aquest moment no aconsegueixo recordar res més.

-La veritat es que es un somni força curiós. Vosaltres que creieu que significa?

A les hores els alumnes van començar a discutir sobre els diversos significats que podria tenir l'estrany somni però cap d'ells va aconseguir arribar a una conclusió.

Sara Guillo Díaz.

Un lleó de turisme

UN LLEÓ DE TURISME

David: Bon dia, es el zoologic de Barcelona?

Operari: Bon dia, parla amb el zoologic de Barcelona, que en necessita?

David: Truco desde SantAndreu deaBarca, mes concretament desde l'Institut Montserrat Roig, el meu motiu de trucada es que ha aparegut un lleó gegant a l'Institut i els alumnes estan aterroritzats.

Operari: Mare de deu! (Es posa les mans al cap). Ara mateix enviarem un equip especialitzat per retornar al lleó al Zoologic de Barcelona. Em podria dir on es troba el lleó actualment?

David: Pel que gritaven els alumnes, ara deu d'estar al pati superior mossegant el material de fútbol, doneu-vos presa, que ens ha costat una mil·lionada! (També es porta les mans al cap).

Operari: Estem investigant quin lleó podria ser i hem arribat a la conclusió de que es el lleó blanc anomenat “Pedrito”. Pedrito es el lleó mes famós del zoologic desde que vam obrir fa ja tants anys que ni m'enrecordo.

David: Canviant de tema, cuan arribaràn l'equip encarregat del lleó?

Operari: Doncs tindría que estar a punt d'arribar així que no patiu, que dins de poc tot es solucionarà.

David: D'acord, moltes gràcies per la seva atenció, ara reberem a l'equip i el posarem en situació, adeu!

Operari: Adeu i tingeu molt de compte.

Un lleó invisible

                                                                                                                                                                           

 -Havia una vegada un nen que vivia a Sant Andreu de la Barca, un dia com tots de la setmana anava a estudiar a l’institut IES Montserrat Roig, aquest nen havia començat 3 de la ESO, durant el poc temps que van començar el curs li va resultar una mica difícil els estudis ja que, no era el mateix que els cursos anteriors estudiats al llarg de la seva vida. Una vegada un dels nens abans d’arribar a la seva classe va veure que tenia com una il·lusió, es va donar conta que no podia ser real perquè ell veia una espècie de lleó dins la seva classe i els seus companys no s’adonaven conte perquè no era real, llavors per assegurar-se va preguntar.

-No has vist un lleó dins de la classe no? –va preguntar el nen a un company.

-Ni volant, això es impossible t’ho hauràs imaginat noi! –li va respondre.

Potser no es trobava be i s’imaginava coses poc realistes, després d’ això el va deixar passar i va fer classe normal, com si no hagués passat res. Al llarg del dia tot anava com sempre, feia les classes amb normalitat i així fins acabar el matí, al sortir de classe es va donar conte de que tornava a veure aquell lleó, sense saber com el podia veure, ell va provar de parlar-li per veure si l’entengués al veure que si podia entendre’l no o podia creure ja que, la gent el mirava malament perquè semblava que parlés sol, potser es tractava d’un lleó fantasma però, encara no quedava clar perquè perseguia a aquest noi.

no se publicó el de antes ,menos q lo guardé

Un dilluns com qualsevol altre l´Ivan i en Pau surten de casa en bicicleta per anar a l´escola i pel camí es troben un……

-       -  P, Pau això es un lleò??!!!

-       - Es imposible no hi han lleons lliures a Espanya. Que fa aquí?!!!

-        -  Que feeeeem?! Anem a casa? Li diem als pares?? truquem a la poli?

-       -   No podem anar a casa perque ens ficarien una ostia i no ens creurien, el que tenim que fer es pasar ràpid i ya trucarem a la poli en el col·legi.

Ivan i Pau pasan volant amb las bicis sense pensar-ho i el lleó es queda en el lloc sense preocupacions.
Arriban tard a l´institut i......

- Ivan vinga anem a avisar als professors!!

-   De que?

-    Lo del lleó , no em diguis que t´havies oblidat ?

-   Aa si es veritat, vinga anem.

-   Daniiiii saps que em ....

-Calleu ya! Per quin motiu heu arribat tard??

-   Es que hem vist un lleó per el camí !!! .( diuen als nois a la vegada)

 -Vinga home no digueu bestieses ,es impossible que hi hagi lleons aquí, ara aneu a classe que jo trucaré als vostres pares i els diré aquestes bestieses.

-  P-peroo!

-  Ni però ni rés vinga aneu a classe.

Ya a clase..

-Teniem que haver-li fet una foto.

-Buah es veritat , i ara ens fotraran una bronca a casa.

un defi desaparegut

EL DELFÍ DESAPAREGUT.
Sant Andreu de la barca sol ser un poble molt tranquil, gairebé mai hi ha notícies fora del normal, però avui han arribat 5 Patrulles de la institució de protecció d'animals a la casa de Joan Martinez que se situa al carrer Nuria al nord del poble a prop del poliesportiu, segons els policies havien rastrejat un automòbil des de la sortida de l'aquari de Barcelona fins a la casa de Joan, el diu que no sap res sobre aquest automòbil que està aparcat a quinze metres de la seva casa, però els policies tenen com a informació que l'automòbil va durar  com a mínim mitja hora aparcat fora de la seva casa. Estan buscant un dofí que va desaparèixer aquesta mateixa matí del aquari, segons els policies aquest automovil és el primer i únic sospitós que tenen fins al moment. Pel que tenen una ordre per poder entrar a casa de Joan a registrar. Mentre registren Joan esta sent enrevistat.
Periodiste- sap alguna cosa  sobre aquest dofí
Joan- no tinc ni idea que està passant

DISCURSIO PER EL NOU AQUARI

Fa un any van anunciar a les noticies que per primera vegada posarien un aquari a Sant Andreu de la barca, i per fi ja han acabat de construir-lo i el divendres es farà la inauguració, llavors la meva mare em va dir que portes a la meva germana petita al aquari, ja que li feia molta il·lusió perquè mai havia visitat un.

A l’hora de dinar la meva germana i jo estàvem parlant sobre els animal que veuríem al aquari i em va dir :

-          Jo vull veure els dofins, que es el meu animal favorit.

-          D’acord però Laura jo vull veure als taurons.

-           No! Jo no vull veure als taurons que em fan molta por.

-          Ho sento però tindràs que venir amb mi a veure els taurons perquè no et puc deixar sola que ets perds.

-          HE DIT QUE NO !

La Laura es va enfadar molt i es va posar cridar-me, llavors la mare va vindre a ala cuina i al veure que estàvem discutint ens va castigar i ens va dir que no aniríem al aquari, que ens quedaríem a casa fent feines a casa, i que pot ser aniríem l setmana que ve.

La meva germana es va posar tant trista que a la nit li vaig posar la seva pel·lícula preferida de dofins perquè s’alegrés una mica i ja que no ha pogut veure els dofins a l’aquari els podria veure a la pel·lícula amb mi.        

Mireia, tot un nou fenomen

Victòria Matias                                                                                                                               1er Batx B

MIREIA, TOT UN NOU FENOMEN

Ens trobem avui a Sant Andreu de la Barca entrevistant a Mireia Albiol, una petita superdotada que només amb els seus 15 anys, acaba de crear un nou material per a la construcció d’edificis que de moment ja es noticia viral en tot el món.

-       -  Bon dia Mireia, com et sents avui, ara que acaben d’anunciar que ets una de les nominades per el premi de “ Jóvenes Científicos”?

-       -  Molt bon dia, doncs la veritat es que estic molt il·lusionada i agraïda per tot això que m’està passant: les entrevistes, la gent interessada en mi, les noticies...

-      -  Erets conscient d’aquesta gran innovació en el moment en que ho vas crear?

-       -  Just aquell dia, el meu professor de tecnologia m’havia manat fer una deures que consistien en creat un tipus de maqueta i tu mateix podies escollir els material, llavors vaig tenir la idea d’agafar unes fibres tèxtils i incorporar-les a la maqueta. No sé com , vaig combinar algun que altre material i al dia següent ho vaig entregar com tot els demés alumnes. Així que responent a la seva pregunta, no, no n’era conscient – va dir rient-se una mica-.

-       -  I que sols fer en el teu temps lliure? Ets aficionada a les ciències i t’agrada investigar o buscar coses noves?

-       -  El que més m’agrada en aquest món és poder descobrir i aprendre coses noves, llavors la majoria del temps lliure que tinc, el passo investigant els mars i els oceans, ja que el meu somni es estudiar oceanografia i arribar a treballar amb animals marina, des de petits dofins fins a grans taurons .

Un nou aquari al poble

TEXT CONVERSACIONAL:

“Un nou aquari al poble”

Ahir va ser la inauguració d’un aquari a Sant Andreu de la Barca, a moltes persones lis a sorprès la noticia ja que aquest poble no es molt turístic comparat amb Barcelona.

Aquest aquari també a creat polèmica i diversitat d’opinions tant positives com negatives i avui a classe em fet un un debat sobre el tema. Tot a començat quan el professor ens va preguntar la nostra opinió sobre el nou aquari

- Vosaltres que penseu sobre els aquaris?, va preguntar la professora

-  Jo no estic a favor de que els animals no visquin al seu hàbitat natural, va dir la Sara.

- Nosaltres pensem que es positiu per el poble tenir un aquari, ja que pot beneficiar a la economia gracies al turisme, van dir uns companys.

- Jo vaig dir que penso que es molt cruel tenir animals només per exhibir-se, per exemple  els dofins poden tenir depressions i es una situació molt trista

- Altres deien, això pot millorar la cultura al poble perquè es podia aprendre molt dels peixos

En definitiva, tots tenim  opinions diferents i es molt difícil arribar a una conclusió, però tenir que respectar totes les decisions, ja que totes son igual de valides.

Irene Ramos Calderón

1r Batx B

El fantasma de DERLIS

Tot va començar 20anys abans de l'època actual el 1998, quan Derlis aun vivia amb els seus pares a Sant Andreu de la barca al dia 21 d'octubre dos mesos exactes del seu aniversari tan a prop de complir els 17 anys d'edat que esclar no va arribar a complir i tot per creure una antic mite del dolfi magic

Una agradable excursió

UNA AGRADABLE EXCURSIÓ

Des de que sóc petit m’han agradat aquets dies que es fan en família, de sortir amb les meus germans i els meus pares fora de casa i fer sortides pel carrer, o anar a menjar junts o anar a fer una excursió pel  bosc i per la muntanya que hi ha pels voltants del meu poble Sant Andreu de la Barca. Avui com cada cap de setmana des de fa anys ens hem posat d’acord i sortirem per la zona boscosa del poble, el pare ha decidit que hi anirem per una zona que li ha recomanat un dels seus companys de la feina , on diu que si segueixes uns camins i unes indicacions per una de les zones boscoses del poble et trobes un llac petitó on pots ficar-te i banyar-te i passar una bona estona. Amb moltes ganes vam sortir , vam agafar menjar per unes hores, molta aigua, un bon calçat i molt important també banyadors i roba de recanvi , ja que anàvem en busca del llac aquell que deia l’amic del pare.

Creia que mai arribaríem , el camí havia sigut ben llarg, el llac era més gran del que m’esperava i molt mes bonic però de sobte en vaig sorprende molt al veure un dofí allà a l’aigua d’un llac del meu poble! Correns l’hi vaig anar ràpidament als meu pares:

-          Papa, no hos podeu creure que he vist al llac, un dofí, veniu, camineu ràpid, que es a prop el llac!

-          Ja anem filla, ves endavant tu que et seguim darrere..

Alex, el dofí del riu Llobregat Avui us vull explicar un mite de Sant Andreu de la Barca. Es parla, de que hi havia fa molts anys, un noi de uns 12 anys. Aquest noi era molt curiós, cada dia que sortia de l´escola, anava al riu a passejar abans de anar a la seva casa perquè li agradava molt la naturalesa. Una vegada, passejant pel riu, mentre que es menjava l´entrepà, va veure un peix molt gran a l´aigua, aviat es va adonar que era un dofí, i li va dir -Ets un dofí? -Si, em dic Alex, potser ho trobaràs una mica estrany veure un dofí al riu,però es una història llarga... -M´he la pots explicar Alex? -Si, yo vaig néixer a l´Ocea atlàntic, però per diverses coses la meva mare em va abandonar, i com era petit no em podia vale per mi mateix. Llavors un home de sant Andreu em va agafar, i em va donar de menjar fins que em vaig fer gran, i llavors com era molt gran, em va soltar al riu,i he viscut fins ara alimentat-me de menjar que em trobo. Aquesta es la meva història -Alex, m’assembla una història molt bonica, ja que hi ha gent molt bona en aquest mòn.

El dofí Carlos Avui os vinc a contar una historia, d´un dofí a Sant Andreu de la Barca. Hi ha un dofí a la piscina municipal del poble que es diu Carlos, aquest dofí es dedica agafar als nois petits i donar-les una volta per tota la piscina, un noi es va apropar al dofí i li va dir: - Eh Carlos! En pots dunar una volta si us plau? - Clar que si petit! Agafat a mi. - Pero tinc una miqueta de por - No et preocupis, com et dius? - Em dic joan - D´acord joan, confía en mi , t´ho pasaras be! El dofi Carlos va agafar a Joan i li va donar una volta per tonta la piscina, cuand van acabar en Joan li va dir: - Moltes gracies Carlos, ho he pasat molt be, ets fantastic! - De res Joan! En Joan despres de que el Carlos li va donar una volta, ho va explicar a tots el seus amics populars, despres d´aixo, tots els nens del poble van anar Carlos, es passaven tot el dia amb el dofí Carlos, i quan el dia va terminar tots el nens es van posar a plorar i no es volian marxar de Carlos, fins al dia següent, i així dia a dia.

Un nou habitant

Un nou habitant

Era un dia tranquil en un poble que es deia Sant Andrea De La Barca, quan uns quants habitants s’havien adonat d’una caixa gegant que reposava en la plaça del teatre Nuria Espert:

Dome: Que es aquesta caixa que esta al mig de la plaça?

Keren: No ho se però sembla que s'està trencant.

Dome: Es veritat!

(la caixa es trenca)

Dome: Aquesta caixa esta plena d’aigua, i n’hi ha alguna cosa dintre.

Keren: Sembla que esta viu!

(l’aigua s'aclarí i ara es por visibilitzar que hi ha dins)

Keren: Es un dofí!!Com hi es que ha arribat fins aquí?

Dome: No ho se però aquest poble no es per un animal com aquest tan exòtic, crec que tindríem que trucar a la policia per que investiguessin com hi ha arribat i que podrien fer amb aquesta criatura.

Keren: Si tindríem que fer-ho, però, on se l’importaran? Aquest dofí tindria que estar a l’aigua. I com ha arribat fins aquí? Qui seria capaç de portar un dofí fins aquí?

Dome: Aquest mati havia vist que havien robat d’un  zoològic tres dofins  y quatre osos pandes.

Un nou amic Avui us explicaré una historia sobre dos amics de la mateixa edat. En Joan de 16 anys i l’Àlex també de 16 anys. Com es van conèixer us preguntareu? Els dos amics es van trobar a Sant Andreu de la Barca, l’institut Montserrat Roig, en Joan estava assegut a la seva cadira, dibuixant un dofí, quan l’Àlex, s’hi va acostar: -Hola noi, t’agraden els dofins? – Va preguntar al veure el dibuix. -Si, em semblen un animals molt interessants, sobre tot perquè em semblen molt bonics. –Va dir en Joan, una mica avergonyit del seu dibuix. -Si? A mi també m’interessen molt, però em fa pena que estiguin en el zoo sense la llibertat d’estar en el mar. –Va dir l’Àlex una mica cabrejat pel tema que acabava de sortir. - A mi també em fan pena, per això estic en contra de que els animals estiguin en els zoos tancats, i estic a favor de que els posin en llibertat. – Va dir en Joan. -Però saps que també està la possibilitat de que els puguin caçar quan són lliures?- Va dir l’Àlex. -Si, sé que poden córrer perill, però prefereixo que siguin lliuren.- Va dir en Joan convençut. Llavors va sonar el timbre de que s’acabava el descans i que començava la següent classe. I aquesta es la meva història. Espero que us hagi agradat i que us hagi entretingut. Fins aviat.

ELS SOMNIS A SANT ANDREU DE LA BARCA Un dia normal de matinada, hem vaig aixecar del llit per uns sorolls poc habituals a la meva piscina. De cop i volta hem vaig topar amb un dofí jove a la meva piscina, no tenia cap idea e perquè hi era allà... Vaig aixecar a la meva mare i al meu pare, el meu germà estava en el quart somni. Els meus pares no s’ho creien, estaven bocabadats. La meva mare i jo ens acostem a poc a poc a veure si s’espantava, mai havíem vist un dofí des de tan a prop, era preciós. Quan el meu pare s’apropava amb el menjar que li portava al dofí, el dofí es va posar a saltar i a fer acrobàcies que normalment fan els dofins del ZOO. Era un animal inofensiu, ens vam ficar dintre de l’aigua amb ell, s’apropava sen se por ni temor a les persones. Després de estar jugant amb ell, els meus pares i jo ens plantaven como havia arribat fins aquí un dofí... era molt surrealista tot lo que estava passant. I de cop i volta, vaig obrir els ulls, no m’ho creia, tot lo que havia passat era un somni. Totes les meves il•lusions es van anar volant, però va ser un bon somni. No hem puc queixar...

Antonio Ruiz

1rBatx B

UN PASSEIG PEL RIU.

Hi havia una vegada,  uns nois a prop del riu Llobregat fent un passeig pel matí, caminant amb un ritme seguit i lleuger. Els dos nois parlaven tot emocionats sobre la festa d’ahir passat, fins que de cop i volta un dels nois diu:

-Marc, t’has adonat del que hi ha dins el riu?-deia el Joan- , no es molt normal, no?

-Es clar que el veig!-va exclamar el Marc- , és un dofí home!

-És impossible que un dofí passi pel riu Llobregat- va dir el Joan-, pensa que els dofins son d’aigua salada i el riu es d’aigua dolça. També que la possibilitat de que un dofí arribés a Sant Andreu de la Barca en autobús es una miqueta impossible.

-A veure Joan, tu ho veus igual que jo, el que significa que no estic boig.- Cridava el Marc tot indignat- Així que anem a veure que es,  per dir-te desprès que jo tenia raó

-Jo no te dit que ho és o no ho és, el que te dit és que però lògica, es impossible que sigui un dofí.- tornava a insistir el Joan.

-Mira si no ho és, dema t’invito jo a una cervesa al bar de la plaça de la roda, i si ho és, m’invitaràs tu a unes patates braves.-afirmava el Marc amb molta seguretat.

-Està bé, desprès no ploris quan tinguis que pagar.

El Dofí de la Barca

EL DOFÍ DE LA BARCA

Era un any molt difícil, el poble estava més pobre que mai, tenien molts problemes. L’Ajuntament de Sant  Andreu de la Barca tenia pocs diners per fer la festa major d’aquell any. Però un dia va aparèixer un circ amb els mateixos problemes que el poble. Llavors el director del circ va parlar amb l’alcalde i van arribar a un acord.

-Bon dia senyor alcalde, va dir el director del circ, m’agradaria parlar amb vostè per arribar a un acord i aconseguir diners per tots dos.

-De quin acord estem parlant? –va dir l’alcalde

-Parlo de jo fer un espectacle amb un dofí que fa màgia, que actualment esta sent molt famós i crec que als nens de Sant Andreu lis agradarà – va dir el director del circ.

-Em sembla fantàstic! Crec que es una molt bona idea, pocs nens han vist un dofí fent màgia i crec que els pares pagarien diners per veure aquest espectacle – va dir l’alcalde

Doncs la mateixa setmana de la festa major, el circ es va plantar a l’explanada del mercat, on sempre es posa la fira i el mercat el divendres, va tenir molt èxit. Tots el nens es van quedar bocabadats al veure el dofí fent màgia.

I gracies a aquell circ que va aparèixer de la nada un bon dia, sens van ajudar entre tots dos, i van resoldre els problemes econòmics.

Actualment, el dofí esta en Sant Andreu com a símbol del poble, amb el nom de “El Dofí de la Barca”.

LA SIRENA

LA SIRENA

En un dia qualsevol a Sant  Andreu de la Barca, alguna cosa havia canviat, el riu no estaba com sempre, había augmetat, però ho havia fet tant que, encara que el riu estava molt avall pareixia com si estiguessim a Venècia.

Quan la gent va veure el panorama es va espantar moltíssim però hi van flipar una mica perquè al riu hi havia un dofí daurat, amb els ulls blaus i només amb una aleta.

Aquest dofí buscava alguna cosa. Què podría ser? Una nena que sempre havia volgut sigut una sirena, es va acostar i li va parlar:

-Hola bonic! Què fas aquí?

El dofí va alegrar-se i li va fer a la nena una indicació perque pugès a la seva espatlla.

El dofí la va portar fins al mar, cosa que va fer que la nena tingués por. Uns minuts més tards el dofí es va endinsar dins del mar i va arribar a un lloc, que segons deia una llegenda et convertiría en sirena si tocaves l’aigua. Quan van tornar a Sant Andreu, la nena era molt feliç perquè havia complert el seu somni.

-Mare mare.

-Què vols filla?

-M’ha passat una cosa que quan t’ho conti no t’ho creuràs.

-Què t’ha passat Ana?

-Un dofí m’ha convertit en una sirena!

-Què dius filla? Això és imposible!

-Que si mare mira!

La nena va anar a la bañera i la va omplir d’aigua, quan es va ficar va veure que no es convertía en una sirena.

-Veus filla com era impossible.

Llavors la nena es va adonar conta de què eren les 7 de la matinada i que tot havia sigut un somni.

UNA INAUGURACIÓ COMPLICADA

UNA INAUGURACIÓ COMPLICADA.

És un dia assolejat a Sant Andreu de la Barca, l’Albert s’apropa al Marc i li diu:

-Ei Marc, com estàs, t’has adonat del nou zoo que obriran?

-Com? No, no m’havia adonat, quan?

-Crec que el dimecres que ve.

-Osti, doncs anirem a veure’l , no?

-Es clar, m’han dit que portaran un dofí, lleons, goril·les, etc.

-Doncs que guai, som-hi  a comprar les entrades que s’acabaran.

-Som-hi.

L’Albert i el Marc se’n van en direcció del zoo, però arriben i el senyor de les entrades li diu:

-No us podem vendre entrades, s’ha escapat el dofí i s’està anant per el riu Llobregat.

-Però com pot ser això? Va preguntar el Marc.

-No ho sabem encara, però creiem que el vidre estava una mica trencat.

-Podríem ajudar? Va dir l’Albert.

-Si voleu, podríeu ajudar a atrapar-lo, hi ha només dos treballadors i sols no poden.

-Doncs som-hi Albert!

L’Albert i el Marc van anar corrents cap a la llera del riu Llobregat i es van trobar al dofí ferit a causa d’una pedra.

-Oh no! Va cridar l’Albert atemorit.

-Espera no cridis. Va dir un dels treballadors

-Puc trucar a un veterinari? Va preguntar el Marc.

-Es clar, nosaltres no ho hem fet abans perquè ens  han  caigut els telèfons mòbils a l’aigua.

-Doncs truco...

Uns dies desprès el zoo va anunciar que la pròxima inauguració seria unes setmanes després, el dimarts 21.

-Ei Marc, al final hem salvat el dofí i el zoo! Va exclamar l’Albert.

-Si, saps? Em sento molt bé.

Tots dos van anar a la inauguració i van disfrutar de l’espectacle. 

EL DOFÍ D’AIGUA DOLÇA A SANT ANDREU DE LA BARCA El marti parlant amb la protectora d’animals Hola bon dia avui quan he sortit a correr per al riu tot era normal, les meves pulsacions , la meva velocitat per qilometre fins que vaig tornar cap a casa ,vaig mirar el riu. Desopte vaig veure un dofí al riu y vaig alucinar perque un dofí es d’aigua salada llavors cuan ho he vist he trocar. Protectora d’animals pregunta Gracies per trocar pero pots di ron has vist el dofí i quina mida feia mes o meñs el dofí, de quin color es ,cuanta gent hi ha i també podeu avisar a la policía i tenir al dofí controlat. El marti contesta a la protectora Vale el dofí esta a sant Andreu de la barca codi postal 08740, el dofí no era masa gran mes o menys un metre, es de color grisos tirant a blau, nomes estem unes 10 persones q estem situats en diferents punts del riu per controlarlo ni hi ha uns homes en un bote fent que el dofí no es mogui molt. Ara troco a la policia. El martí truca a la policia Hola bon dia podeu venir al començament del riu de sant Andreu de la barca ni hi ha un dofí al riu. L a policia respon al marti Ja anem en 5 minuts anem gracies El marti parla amb la policia i la protectora Gracies per venir tan ràpid i emportarvos el dofí La policia i la protectora parla amb el marti Gracies a tu per trocar, adeu.

un dia a classe

Un matí com qualsevol altre en l´institut Montserrat Roig de Sant Andreu  de la Barca els alumnes es disposaven a pujar les escales per arribar a la classe d´angles, la Julia i el Gerard  estaven donant-se  empentes mentre  anaven parlant del examen que tenien a la següent hora:

-Julia, com vas per l´examen d´angles?

-Jo crec que no he estudiat prou massa com per aprovar-ho ­­–va dir la Julia amb cara preocupada

-Normal si mai fas res, segur que ahir a la nit vas estar tota l´estona amb el mòbil i fins i tot t´has oblidat de la roba d´educació física

-Doncs que sàpigues que no soc tan despistada i com pots veure si porto suadora-diu ella somrient mentre li dona una empenta

Tots dos entre rialles arriben a classe, quan de sobte un soroll ensordidor atrapa l´atenció de tots els alumnes

-Que ha sigut això?!-va exclamar la professora amb cara d´horror

-Crec que aquest soroll prové de l´ultima fila-diu el Gerard apropant-se poc a poc

De la cadria del fons surt una bestia de dimensions gigantesces amb un cabell tot arrisat 

-És un lleo?-crida la Julia bocabadada

-Això sembla...

-Hem de trucar a la policia inmediatament-diu la professora amb el mobil a la mà

La professora truca a la policia amb la veu que li tremola 

-Policia!!! Ha pasat una cosa molt extraña

-Digue´m

-En l´institut Montserrat Roig hem trobat un lleó enmig de classe 

-Arribarem en 30 mintuos, de moment estigueu tranquils, no pasara res...

El meu animal favorit

Per fi a arribat el gran dia avui es el meu aniversari, faig 13 anys! El meu germà Carlos em va prometre que per aquest dia tan especial em convidaria al zoo a fer-li una petita visita als animals però sobretot al meu animal favorit: El lleó.

Carlos: Bon dia germanet! Moltes felicitats!

Nen: Gracies. Estic molt content.

Carlos: Vinga cap a munt que son les 7:09 i tens que esmorzar, vestir-te i fer la motxilla.

Nen: Esta be però primer vaig a la habitació dels pares que lis vull donar els bons dies.

Mare: Moltes felicitats ja ets un any mes vell.

Pare: Avui te anirem a buscar al institut i després anirem a menjar i al zoo.

El pitjor somni

Estic parlant amb els meus amics al pati, veient les notícies al Twitter.

- Us heu assabentat?

- De què?

- D’aquesta nova notícia que acaba de sortir, que s’ha escapat un lleó del zoo de Barcelona.

- És broma, no?

- Que no que no, fa vint minuts de la notícia, mira.

Li mostro el telèfon mòbil amb la notícia.

- Ostres, i on estarà ara?

- No et moguis!

- Què dius?

- Que no moguis ni un pèl.

- Espera... No pot ser

Es gira per veure si era el que ell pensava...

- No fotis que m’has enganyat tio.

- JAJAJAJAJJAJAJAJAAJJAJAJAJAJAJAJJAJAJAJAJAJAJJAJ

Quan, de sobte, ell anava a donar-me un cop de puny...

- Hey!!! Espera, mira allà a dalt!

- No tornaré a caure, l’has cagat...

El lleó salta la tanca i comença a córrer cap al meu amic. La gent comença a córrer.

- Comença a córrer ja!!! – ens diem tots dos alhora.

El lleó arriba i li arrenca el cap del cos al meu amic. Jo em desperto.

- Oh! Tot ha sigut un somni! Quina sort!

Veig a un home alt que em parla.

- Estàs a l’hospital, el teu amic ha mort i et falten dos extremitats.

Em desperto un altre cop.

-Ara sí, ha sigut un somni!!!

-No, t’has desmaiat. – diu l’home alt.

La millor alternativa al zoo

Vinc a explicar-vos  una història poc convencional. Els protagonistes del relat són la Mireia i el Max, dos germans que es porten 2 anys. El Max està cursant 2on d’ESO i la Mireia acabarà 4rt al mateix institut. Els dos són grans amants dels animals i aquest estiu han anat a Cantabria per visitar Cabárceno, el parc natural.

-Hola Jan! Com ha anat l’estiu?

-Hola Max! Molt bé, he anat amb la meva família al apartament que tenim a Lloret de Mar tot el mes d’agost. I tu? Què has estat fent?

-Has tingut un bon descans doncs. Els meus pares volien anar a Cantabria des de feia  un temps.

EL LLEÓ QUE PARLABA

EL LLEÓ QUE PARLABA

Era un dia com qualsevol, em vaig aixecar del llit i vaig anar cap a l’Institut Montserrat Roig.

De camí cap a l’institut vaig sentir alguna cosa estranya i inusual, eren les 8 del mati i tota la gent estava en la entrada del institut. Em va fer molta de curiositat i em vaig apropar per veure que estava passant.

Era un lleó que estava parlant amb la gent i estava contant acudits:

                                                                                  

Això van dos olives pel carrer i una es cau, i l’altra li pregunta:

-estàs bé?

-Crec que m’he trencat un os...

-calla! Però si ets d’anxova!

A la gent per alguna raó li va semblar graciós i el lleó va seguir contant acudits:

Un xiquet li pregunta a la seua mare:

-Mare, quina és la data del meu naixement?

I li respon la mare:

-El 29 de juliol.

-Ala! El mateix dia que el meu aniversari!!!

Això era la Caputxeta Vermella pel bosc i es troba al llop, el qual li pregunta:

-On vas, xiqueta?

I ella respon:

-A vostè que coi li importa?!

I el llop asombrat respon: Caram... com ha canviat el conte...

La gent va seguir rient amb els contes de el lleó però per alguna raó a mi no m’agradaven gens ni mica.

Dylan.G

El lleó en la ciutat

La setmana passada  el lleó  Martí , va mantenir una conversa  amb els seus pares sobre el seu futur .

Martí: Mare /pare os he de dir que no vull viure a Sant Andreu.

Pare:  Això no pot  ser fill meu !!

Mare : Has de quedar-te aquí cuidant de nosaltres , perquè som vells .

Martí : Però el meu destí no es quedar-me aquí , vull conèixer món  i gent.

Pares :  I què serà de nosaltres ?

Martí :  No m’aniré per sempre .

Mare : Però fill meu , on vols anar sinó tens acabada l’ESO , a més has de quedar-te per seguir estudiant.

Martí : Mama , sé què penses que sóc molt jove per viatjar i veure món. Però  et prometo què no deixaré els estudis i buscaré  una bona feina 

Els pares , no estaven gaire  convençuts amb l’idea del petit lleó , però és el seu fill i l’estimen i.

Per això li donaran suport  en tot el que puguin . 


sóc la paula carbonero pero he posat el correu de la meva maRE

EL LLEÓ AL INSTITUT

Jo i el meu amic Jordi estem parlant d’alguns temes d’actualitat abans de que arribi el professor de angles, en el institut Montserrat Roig:

- Ey Jordi, has escoltat la noticia del zoo y el lleó que s’ha escapat?- li vaig preguntar

- No, la veritat es que no tinc ni idea, no he escoltat la noticia- exclama amb interès

- com començo, avi de matinada, per raons que ara mateix no son ben clares, el lleó va sortir de la seva gavià i ara esta lliure. De moment no se sap on podria estar

- OSTRES!!! I tu on penses que esta?- pregunta el Jordi amb interès

- No ho se, a Sant Boi? , ti imagines que arriba a Sant Andreu

- jajajajajajajajajajajaja no diguis tonteries, tan lluny? Es impossible

-La veritat es que tens raó, hostres que esta arribant el professor.

-Parlem a l’hora del pati Angel

- D’acord- li exclamo

Estem nosaltres dos, parlant de les nostres coses quan de repent escoltem molts grits del alumnes que estan en la part superior del pati

- Que ha passat?

- no ho se anem a mirar Jordi- vaig dir enèrgic

- NO fotis es el lleó!!!!

- tenim que sortir de a qui i rapi col·lega

- ANEM CAPA DINS TOTS, ARA MATEIX!!!!- va exclamar el cap d’estudis

-

-

Una mala idea

Era l’any 2012, i l’institut Montserrat Roig va decidir portar els seus alumnes de 4rt a Àfrica per el viatge de fi de curs. Un cop allà van anar a visitar la Sabana per tal de veure els animals en el seu habitat natural i poder veure en quines condicions hi viuen. Llavors en Pau i l’ Ivan van decidir anar pel seu compte amb tot lo que allò implicava. Anaven caminant tranquils pel mig de la Sabana en el moment en el que es van trobar una criatura.

-          Mira Ivan! Quin gat mes bonic!

-          Estàs segur de que això es un gat?

-          Ets mes ingenu noi, es clar que no es un gat, només bromejava, es obvi que això es una cria de lleó!

-          Ja ho sabia jo això caracul!

-          Ivan...

-          Que?

-          Acabo de tenir una idea...

-          Crec que se per on vas...

Un cop a l’avió tots els alumnes parlaven  del intens i divertit viatge, tots menys el Pau i l’Ivan, que parlaven de el que duien a la maleta...

L’ENTREVISTA MES SALVATGE

El director del Institut Montserrat Roig de Sant Andreu de la Barca, vol fer una innovació, que durant 14 anys que porta l’institut actiu, sempre fan la mateixa entrevista sobre els zoològics. Però el tutor de 1r B, Jaume, es nega perquè pot ser bastant perillós per als alumnes, classe i a primera hora abans del dia de l’entrevista, tenen un conversació abans que entrin els alumnes a les 8:00 del matí. - Jaume: Malparit, com pots fer que vingui un lleó demà per a fer-hi l’entrevista sobre els zoològics? -diu el tutor de 1r B Jaume-. Tindríem un problema si hi passes alguna cosa. - Josep: Bé – diu el director Josep-, es una innovació que fem desprès de 14 anys fent el mateix de sempre. - Jaume: … Però i si passa alguna cosa, ataca a un alumne, es càrrega objectes, material? –amb veu temorosa-. - Josep: Tranquil Jaume, la companyia que porta el lleó, esta especialitzada durant anys en animals per domesticar-los i moltes mes coses. - Jaume: Ets un inconscient -molt alterat-. Estàs posant mitj institut en perill per només innovar una entrevista, pensa el que estas dient. Et denunciarè. - Josep: El que decideix com, que i quan fem les coses soc jo que per això tinc el meu càrrec, si no t’agrada T’ENVAS!. –bastant enfadat-. - Jaume: Però tu no tens una mica de cap i pensar que es un animal perillós que no pensa les coses que fa??? - Josep: Jaume per favor pensa que porten domesticant als animals molt de temps, em tens fins al collons. - Jaume: molt bé, me’n vaig fora del teu institut de merda, f** d* p***.

historia del leon

 Un dilluns com qualsevol Ivan i Pau surten de la seva  casa de la muntanya en bicicleta per anar a l´escola i per el camí es troban un……

-¡P,Pauu! Això que estic veient és un lleó??!!!

- Però això no es possible no hi ha lleons a Espanya!!

- Que fem?!! Tornem a casa? Li diem els pares? Truquem a la poli?

- No,no podem tornar a casa perquè sinó els pares ens ficaran una hostia i no ens creurien…tenim que passar ràpid i ja trucarem al col·legi

text conversacional

Text conversacional

El lleó es fidel o no es fidel

En el institut Montserrat Roig hi havien dos nois en el que discutien per si els lleons son fidel o no.

Marc- ahir vaig anar al zoo i vaig veure com el lleó si pot es menjaria al seu amo

Adrián- mentirà un lleó mai es menjaria o atacaria al seu amo

Marc- si no es menjaria mai al seu amo perquè mai el lleó i el amo estan en el mateix recinte sense cap separació.

Adrián- un lleó mai es menjaria al seu amo ja que es la persona que li dona de menjar des de que va néixer.

Marc- un lleó vol sempre menjar i atacar a les persones sempre que hi te l’oportunitat

Adrián un lleó si no esta en perill i no te gana no te perquè atacar a ningú i no te perquè menjar-se el  menja.

Marc- tot el que tu vulguis però saps que mai et posaries al costat de un lleó que quan vol en mig segon ja estàs perdut i saps que estàs mort  

Adrián- els lleons tenen capacitat per mata en molt poc temps i que es impossible reaccionar però hi ha moltes mes morts per picadures de mosquits que per morts de lleons.

Marc- tens raó però realment els dos hi tenim raó un lleó et pot matar i si el lleó no en te la necessitat de matar-te no el farà

Adrián- es veritat el dos tenim rao.   

text conversacional

David: deu meu, colega, has vist aquell lleó?

Manuel: es clar David, estém al zoo, deixa de dir tonteries

David: tampoc et posis així home…

dona: nois, aparteu de la jaula del lleó, aquest és molt agresiu.

Manuel: no pasarà res home, segur que es molt dócil

Dona: no diguis tonteríes noi, aquest lleó va matar a tota la seva camada, quan va entrar el cuidador a veure que había pasat, sel va intentar menjar...

Manuel: david, n'em a clase, no ha sigut bona idea saltar-nos el institut per a venir al zoo...

David: Si, serà el millor.

*una vegada a clase*

Manuel: David colega, estic fart de clase de llengua, nem al zoo altra vegada collons.

David: No Manuel, tinc un mal presentiment...

- Una hora més tard-