Aquest poema és de Francesc Vicent Garcia, és
una sonet a una bella dama que el té enlluernat. És basa en un dels trets més
característics de l’estètica barroca, el contrast, el color blanc expressat pel
marfil, la pura neu (amb el color de la pell de la dama) i l’oposat, el negre
del color de l’atzabeja dels cabells. Aquesta poesia va per aquesta preciosa
dama que el te enamorat, que al llarg del relat el tema principal es l’amor. El personatge de la dona fa una funció directament i és un personatge té el cabell negre i la pell blanca però no sabem com és psicològicament. En canvi l'home te una funció indirectament, no sabem res del seu físic i podem deduir que esta obsessionat amb ella..
L’acció se situa en una terrat i el poeta, contempla com la dama es pentina el seus llargs cabells. Hi ha una paral·lelisme que està entre el cor alterat per tanta bellesa.
L’observador que queda molt enlluernat com es pentina els cabells amb aquell color negre carbó i el seu contrast amb la seva pell, que és molt blanca.
Des de un punt de vista, la dama fa un paper de 3a persona i el poeta de 1r persona sent l’ observador.
És una poesia Satírica amb una descripció subjectiva ambun discurs que és un monòleg d'estil indirecte. Té un registre formal, escrit en veu passiva.
Es tracta, doncs, d’un sonet, dos tercets i dos quartes endecasíl·labs d’art major amb una rima encadenada de A/B/B/A i C/D/E, i femenina perquè totes les síl·labes són planes.
En conclusió, aquest poema del barroc, és un poema curt, utilitza personatges caracteritzats indirectament i directament i són plans. Expressa el període d’aquella època sobre un dama que es pentina els cabells en un terrat mentre l’autor, que està enamorat
d’ella l’observa amb l’esperança que s’enamori d’ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada