Comentari de text (Paula.C)

Comentari de text.

T'estimo perquè sí. Perquè el cos m'ho demana.




El poema està escrit per Maria-Mercè Marçal, una bona ecriptora catalana.

Aquest  pertany a un llibre anomenat " Escarsers", fet l'any 1980-1982 .

Fa servir estructures simples i un llenguatge senzill, tot aixó en ajuda a que el poema ens agradi i no sigui repetitiu i aburrit.

El seu tema principal és l'amor que sent una dona.

I si el cos no m’ho demana?

Aquest poema està escrit per Maria-Mercè Marçal, és un text que s’adreça a l’amada de l’escriptora, però encara que sigui així, el receptor real és el públic.

El títol està escrit amb una topografía normal, és un text ordenat.

Els versos senars són isosil.làbics i els parells anisosil.làbics.

Té una regularitat estròfica i els versos són de 6+6

Aquest poema pertany al llibre “Escarsers” (1980-1982) de l’escriptora. 

És un poema que parla de tot l’amor que la dona porta a sobre, expressant tots les seus sentiments en un poema.

Podem observar que el llenguatge és un llenguatge formal i culte. Utilitza moltes expressions referents a la natura per expressar tot allò que sent cap a la seva amada.

L'amor existeix?

Aquest poema de Joan Salvat Papasseit (Barcelona, 1894-1924) perteneix al 1921. L’objectiu d’aquest poema és explicar des de el punt de vista del autor com veure la vida sota l’estat de la malaltia, donant-li importància a les coses realment senzilles. És un poema líric i el seu subgènere és la oda, ja que el autor expressa una emoció.

El títol fa referència a els sentiments que són expressats al poema. El tema és la relació entre la vida i la morta. Els subtemes són el desig de poder viure el futur i l’anhel de les coses que té la vida, que normalment no les hi donem importància. El poema esta representat en dos parts, la primera fa referència a la vida, ja que explica amb esperança d’aixecar-se el que podrà veure en el dia de demà, en canvi la segona part fa referència a la mort, ja que el no aixecar-se i no poder viure el futur simbolitzaria la mort.

Es tracta d’una poesia discursiva de monòleg en estil directe, ja que allò que representa ho fa només una sola persona. Les oracions que apareixen son oracions simples i amb un vocabulari comú. Està compost per estrofes amb diversos nombre de versos de rima consonant. La mètrica és força desigual. Hi predominen els noms i els adjectius per sobre dels verbs.

És un poema que expressa un sentiment molt personal sobre la relació de la vida i la mort, i transmet al lector les ganes i l’esperança de viure d’una manera molt senzilla, sense ser el poema molt dramàtic. A mi personalment, aquest poema m’ha agradat molt, perquè m’ha fet repensar sobre la vida.